Feliç Any Nou !!!

Tres punts de vista d'una albada

Quan fotografio un crepuscle normalment em quedo en un mateix punt i vaig captant les diferents llums per al final passar-me molta estona fent la tria del que rebutjo i del que em quedo. Aquell matí vaig fer una mica diferent i vaig mourem de la ubicació i fins i tot vaig canviar d'òptica. 

430 ''

Això ve a ser poc més de set minuts, set minuts de tenir la llum passant pel diafragma de la càmera, també he de dir que el diafragma era un forat mooolt peti, f13 pels entesos i que aconseguim amb tot aquest temps, doncs poder captar el moviment dels núvols, fins i tot els que estan molt allunyats. 

Anna

Aquest era el nom de la ciclogènesis explosiva que va espantar a bona part de la població a principis de mes. A l'Empordà no es va notar en quasi res, poder la baixada de la pressió atmosfèrica va fer pujar una mica el nivell del mar i algunes persones més sensibles els hi va canviar l'estat d'ànim. Paisatgísticament va ser una bona ennuvolada que al cap vespre es va tenyir per uns instants d'una llum estranyament magenta, la causa poder eren las partícules saharianes arrossegades pel vent del sud que va bufar amb una mica de força, aquest vent va donar durant unes hores unes marons que van animar la línea de costa. Fotograficament aquí teniu el resultat. 

Bon Nadal

Vent

Algú compta els dies de Tramuntana? normalment és una dada que en les estacions meteorològiques s'enregistra. És xocant la gran diferència que hi ha entre les dades enregistrades sistematicamnet i les que memoritzem emocianalmnet, la distorsió és molt important i és que les emocions juguen un paper important alhora de recordar el temps que va fer, "abans si que feia fred", "plovia, ventava i nevava més que ara", etc

Com el temps continuï sent ventós hauré de fer l'exercici de fotografiar el vent o em quedaré sense motius 

Amb el cel ras...

...Sempre ens quedarà el Cinturó de Venus. Els dies que no hi ha cel es fa complicat potenciar la imatge d'un paisatge (diuen que el cel és un 60% d'una bona foto de paisatge). Un possible "truquillo" que podeu utilitzar és aquest, espereu-vos a que el sol es pongui i orienteu la càmera cap a llevant, de sobte apareix una franja blava a l'horitzó i per sobre un rosat pàl·lid preciós, això és el "cinturó de Venus", "anell de Venus" o "falca de mitja llum" i no és res més que la ombra de la terra projectada a la troposfera que produeix aquest blau i rosa pàl·lid tan peculiar i rebonic.

Arc monocrom

El passat dimecres preveient una posta de sol encesa, junt a la desesperació per trobar una mínima làmina d'aigua per potenciar el cel, vaig anar a parar a un lloc força degradat paisatgísticament, quan em trobava ja posicionat mirant cap a ponent va començar l'espectacle (2a imatge), sempre que això passa tinc la mania de mirar al meu darrera per saber que hi passa, i "voilà"! va haver-hi premi, uns núvols esparracats, prims, inconsistents deixaven caure una mica d'aigua neu i s'il·luminaven amb aquella llum intensíssima. Automàticament vaig abandonar a corre cuita la posició per anar a l'altre costat de l'estany i captar aquell cel difícil de creure.  Un arc monocrom vermell es va forma parcialment mentre un núvol en forma de barba li queia  sense arribar al terra, m'agradaria clonar les cases però, això és una altra entrada del blog. Algú em sap explicar perquè l'arc és monocrom?

Boira gebradora II

Submergir-te dins la boira gebradora a punta de dia és una experiència fascinant, òbviament que pot ser dolorosa quan no vas ben equipat però, escombrar amb la mirada el paisatge i cercar els detalls recompensa amb escreix l'esforç, petites joies efímeres et van apareixen una mica a per tot arreu.  

Un cap vespre ventós

Si us he de ser sincer darrerament em costa molt trobar dies bons que fotografiar, tot va començar els dies abans del 1 d'octubre i posteriorment la meteo hi ha posat molt de la seva part, espero que aviat hi hagi un canvi de cicle.

Aquella tarda de diumenge era freda i molt ventosa, no hi havia ni un ànima a la gola del Fluvià, vaig voler immortalitzar aquelles lenticulars aprofitant aquest entorn sempre ple de turistes a l'estiu i tot l'any de pescadors de canya. Aquest va ser el producte de la sortida.

Boires gebradores I

Aquest pont de la Puríssima que molts hem fet tot i ser anticonstitucionalistes i agnòstics, ha ofert la possibilitat de fer alguna sessió fotogràfica de primer ordre, al menys a la zona de l'Empordà on la presència de boires no resulta ser gaire freqüent i, amb l'afegit de que eren gebradores que encara ho és menys de freqüent. Personalment m'ha donat l'oportunitat de fer un parell de imatges que utilitzaré per la felicitació del Nadal i el Cap d'Any a la xarxa. Us deixo un primer petit recull de la boira a les closes.

Llum d'hivern

Aquell cap de setmana van anunciar la primera entrada d'aire fred i la llum va canviar. Està molt clar que l'atmosfera filtra la llum solar i depenend de la quantitat de partícules sòlides en suspensió, d'aigua i la temperatura dona com a resultat una o altra llum.

La sequera

Tenir el blog em serveix per alertar del que un percep al viure intensament en contacte amb la natura. En el moment d'escriure aquestes ratlles portem un dèficit hídric molt important, això es tradueix en petites pèrdues d'organismes que no poden tancar el seu cicle de vida anual, d'alguna manera es van perdent efectius d'aquests essers que composen el nostre entorn (biocenosi). Ho podria exemplificar fotogràficament de moltes maneres però, finalment he acabat escollint aquesta fotografia, un arbre mort al bell mig d'un sembrat agotnitzant de sed i sota un cel tenebrós. És aquest el nostre futur? esperem poder capgirar la tendència i ens hi haurem d'esforçar molt. 

No serà la darrera

Hi ha llocs que són especials, personalment la visió del cel nocturn des de l'interior d'una cova m'encanta i, des de fa un temps vaig buscant cavorques vora mar per retratar la via làctia. Aquest any vaig descobrir aquesta cova que desconec si té nom i que la vaig fer de nit amb la VL. Ara vull fer-ne també una imatge crepuscular. Aquest és un primer intent que estic segur no serà el darrer, la imatge que vull ha de tenir més onada a l'entrada de la cova  i, si pot ser un cel més potent, millor que millor..., ara serà qüestió d'esperar i estar atent. 

Abduïts per la tardor

Els fotògrafs del paisatge quan arriba la tardor patim una veritable abducció i, tenim una tendència irrefrenable a cercar boscos de caducifolis i, si són fagedes molt millor. A la plana, vora el mar, els caducifolis es circumscriuen a les vores dels rius i recs i, és en aquest ambient on intento captar l'escalf visual dels pigments foliars en degradació.   

En aquesta sessió i, a manca d'una bona llum, m'he recreat en practicar la multiexposció combinada amb moviment de càmera. 

Llums filtrades

Aprofitant la llum del matí que queda filtrada per les capçades dels pollancres, vaig compondre aquesta imatge amb un moviment de càmera ràpid i, una baixa velocitat d'obturació. Ja és com una litúrgia el publicar cada any alguna imatge d'aquest estil.