Quan fotografio un crepuscle normalment em
quedo en un mateix punt i vaig captant les diferents llums per al final passar-me
molta estona fent la tria del que rebutjo i del que em quedo. Aquell matí vaig
fer una mica diferent i vaig mourem de la ubicació i fins i tot vaig canviar
d'òptica.
Amb tota la parafernalia que portem no és gens extrany que qualsevol opciò de canvi sigui un risc. Personalment faig el canvi quan ho tinc molt clar. Una abraçada, Pepet.
Carai noi! Quins raconets que tens per aquí dalt! A mi em costa molt canvia la posició, precisament per això, la por de cagar-la un cop m'he decidit, però sempre és bò de provar algun canvi si la cosa pinta realment txung... "en el riesgo está el placer" que deia aquell, ja, ja, jaaaa! Una abraçada!
Els penya-segats permeten de vegades en pocs metres poder fer canvis de prespectiva. En el meu cas la condicionant principal és que el cel estigui al seu punt :-)
Realmente bella la primera Eduard
ResponEliminaEs uno de los rincones más bonitos de mi zona de confort. Un abrazo
EliminaAquest raconet de la primera és una passada.
ResponEliminaJo quan em moc la cago, sempre agafo el millor moment de llum en el pitjor enquadrament...
Amb tota la parafernalia que portem no és gens extrany que qualsevol opciò de canvi sigui un risc. Personalment faig el canvi quan ho tinc molt clar. Una abraçada, Pepet.
EliminaCarai noi! Quins raconets que tens per aquí dalt! A mi em costa molt canvia la posició, precisament per això, la por de cagar-la un cop m'he decidit, però sempre és bò de provar algun canvi si la cosa pinta realment txung... "en el riesgo está el placer" que deia aquell, ja, ja, jaaaa!
ResponEliminaUna abraçada!
Els penya-segats permeten de vegades en pocs metres poder fer canvis de prespectiva. En el meu cas la condicionant principal és que el cel estigui al seu punt :-)
Elimina