Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
La sequera
Tenir el blog em serveix per
alertar del que un percep al viure intensament en contacte amb la natura. En el
moment d'escriure aquestes ratlles portem un dèficit hídric molt important,
això es tradueix en petites pèrdues d'organismes que no poden tancar el seu
cicle de vida anual, d'alguna manera es van perdent efectius d'aquests essers
que composen el nostre entorn (biocenosi). Ho podria exemplificar
fotogràficament de moltes maneres però, finalment he acabat escollint aquesta fotografia,
un arbre mort al bell mig d'un sembrat agotnitzant de sed i sota un cel tenebrós. És aquest el nostre futur? esperem poder capgirar la tendència i ens hi haurem d'esforçar molt.
Complicat ho tenim, mentre no plogui com abans i no parem de gastar aigua com bojos (sense anar més lluny, al baix ter hi ha 3 camps de golf). Ara les dessaladores van "a tope", però mesures d'estalvi, sembla que res de res :-(
ResponEliminaSerà culpa del 155?..., lo de les mesures. Entenc que és força urgent de començar a demanar a la població mesures d'estalvi. Feia molts anys que no veia regar els sembrats a l'hivern!
EliminaJo crec que és més problema del sistema en si (més que de la vergonya del 155), se sap que cada vegada plou menys, a no ser que estiguem molt errats i en uns anys plogui "normal" altre cop. En canvi, anem ampliant regadius i carregant-nos secans, per al final acabar enviant pomes a fora i important-les d'Amèrica del Sud.
EliminaAbsolutament d'acord. Per exemple.: els senyors de color taronja proposen ampliar el regadiu a les Garrigues i tot per aconseguir un parlamentari més a Lleida. Són aquestes polítiques sistèmiques les que s'han de canviar.
EliminaTremendíssim, sí. Jo em declaro pessimista sense remei en aquest tema. No aconsegueixo albirar de cap de les maneres un canvi a nivell mundial de rumb i menys de conscienciació. Hem estat uns dies a Singapur i Malàisia i allà hem quedat frapats del malbaratament energètic i del poc respecte general pel medi ambient. Fa molt mal veure cap on anem. I des d'un punt de vista intern, portant una casa de turisme rural com portem, la veritat, perds l'esperança amb la raça humana...
ResponEliminaVaig passar la meva infància en una zona molt seca, on l'aigua era el bé més preuat. Tothom estava pendent de la pluja per omplir les reserves (cisternes) i garantir la supervivència en els mesos més secs. Aquesta vivència ha fet que encara ara vigili constantment el seu ús correcte. Cal molta cultura de l'estalvi, cal adoctrinar a la població en aquesta línea ;-) Una abraçada i benvingut al blog
Elimina