La mar d'Amunt és força difícil de cobrir fotogràficament a
l'hivern, ens hem de conformar d'anar-hi certs dies en que hi ha calma i que hi
quedi la mar de fons dels tramuntanals. en aquests moments et pots quedar
absolutament abduït per les onades i no deixar de fer fotografies per captar el
flux i reflux de l'aigua entre les roques, un vici aquest que compartim molts
de nosaltres.
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dimarts, 30 de gener del 2018
dissabte, 27 de gener del 2018
El Melchuca
La punta del Bergantí és un lloc típic de
peregrinatge fotogràfic que tinc, quan hi ha una mica de mar m'encanta anar
fins la mateixa punta per disfrutar de les onades i de la magnífica vista que
ofereix. Avui us deixo tres instants
d'una tarda de desembre i una mica d'història d'aquest lloc.
Avui fa cinquanta anys que el vaixell anomenat Melchuca hi va embarrancar (1968), feia la ruta de Sete a Casablanca i anava carregat de sacs de ciment que encara avui es poden veure. + info
Avui fa cinquanta anys que el vaixell anomenat Melchuca hi va embarrancar (1968), feia la ruta de Sete a Casablanca i anava carregat de sacs de ciment que encara avui es poden veure. + info
divendres, 26 de gener del 2018
Entomopaisatge
Que vol dir aquesta paraulota? doncs hauríem d'entendre per
aquell paisatge generat per un insecte que és fruit de la seva activitat, cal
aclarir que es tracta d'un micropaisatge.
La imatge que avui us presento pertany a l'escorça d'un niu,
si, si, d'un niu de vespa, la famosa vespa asiàtica! Segur que molts de
vosaltres ja heu sentit parlar d'ella i fins i tot l'haureu vist pel vostre jardí o en alguna excursió. Com sabeu
aquest insecte va arribar a França (Bordeus) el 2004 i s'està estenent per tot
Europa seguint els cursos dels rius, de fet està força lligada a l'aigua per
poder construir els seus nius enormes, gegantins, amb diàmetres que poden
assolir els 70/80 cm!!! Per fer-los, recull fibra vegetal de l'entorn més immediat
i la treballa amb la saliva, és per això que té un elevat consum d'aigua i els
seus nius els trobarem majoritàriament a prop de l'aigua. Com que la vegetació (fibres
vegetals) que té al seu entorn pot variar de color, és per això que podem veure
aquestes betes en la superfície del niu i que les trobo tant atractives
visualment.
Com alguns ja sabeu, s'han començat a veure en la línea de la
costa, els primers que es van localitzar han estat en els pobles del Cap de
Creus, però aquest any ja han aparegut al Baix Empordà i així es van estenent
cap al sud. Dir-vos que no us hi
apropeu, no són agressives si estan al camp però, les que estan al niu amb les
cries si, cal mantenir-se ben allunyat i avisar a l'ajuntament o els rurals.
dimecres, 24 de gener del 2018
Pollancredes
Tots tenim algunes obsessions i
una de les meves és la de fotografiar les pollancredes fent uns escombrats amb
la càmera. Aquestes que us presento avui són de les darreres que he fet. és una tècnica en que juga una mica l'experiència i la sort, cal fer moltes proves per trobar-li el punt.
dilluns, 22 de gener del 2018
L'Empordà al neolític
Possiblement que gran part de la badia de Roses estava
ocupada pel mar o millor dit, en ple procés de rebliment per les aportacions
dels sediments que li arribaven pels rius, Ter, Fluvià i Muga, si , si, heu
llegit bé, el Ter desembocava entre Sant Martí d'Empúries i l'Escala, de fet en
aquella època devia formar un gran estany que anava des dels peus del Montgrí
(estany de Bellcaire) fins Albons. Al nord hi havia una extensíssima zona de
maresma i grans estanys alimentats pels rius Muga i Fluvià i destacaven tres
grans illes, la del pujol de la Torre del Vent, la de Montmajor i, possiblement
Castelló. Hi dominava la fauna alada,
grans estols d'ànecs, ardeids i, flamencs acolorien el cel d'aquella àpoca i, les
volades de mosquits després dels períodes de pluja hi posaven el punt d'inhabitabilitat,
l'home ha trigat molt en poder ocupar permanentment les maresmes. Era un lloc
ric en caça i pesca , com que aquells pobles antecessors dels indiketes començaven
a domesticar animals com les ovelles,
bous, ases, aquest era un bon lloc per establir-se per la gran quantitat de pastures. Anaven combinant les
"noves tecnologies" de l'època que eren l'agricultura i la ramaderia
amb els coneixements més ancestrals de la caça i la pesca. Quan les aigües es
retiraven després de les èpoques de pluja devien anar a plantar blat i espelta
i portar els bestiar cap la plana. La
prova la tenim a Ca N'Isaac, un dels assentaments més importants del neolític a
Catalunya, ubicat a l'aspre. És un bon
exercici imaginar-se èpoques pretèrites d'aquesta terra.
diumenge, 21 de gener del 2018
Blaus
El blau és un color que enamora a molta gent, qui no se sent
atret pel blau del mar? o per la mirada d'uns ulls blaus? els ulls blaus poden
fer segregar algunes endorfines però, pel que fa al mar la sensació que ens
transmet és diferent , pot resultar molt relaxant.
El dia que vaig fer aquestes fotos el mar estava embravit i,
vaig intentar assossegar-lo. Com? doncs aplanant les onades. Això és fàcil, cal
allargar l'exposició i prou. Com que el dia estava tapat i fosquejava va ser més fàcil, li diuen
hora blava i les imatges van resultar tenir un to blau molt pujat, fins i tot he
tingut de baixar la saturació. Espero que us agradin.
dissabte, 20 de gener del 2018
On és la foto?
dijous, 18 de gener del 2018
La llúdriga
Fa poc més de vint anys que es va reintroduir aquest
mustèlid a l'Empordà, havia desaparegut
feia uns quants anys, a Catalunya tan sols en quedaven a la zona del Matarranya
i a la part alta del Segre i els seus afluents. A dia d'avui és present a més
de la meitat del territori català. Quina és la causa de l'èxit?doncs una d'elles és a la
millora de la qualitat de l'aigua dels rius, com a resultat de l'esforç fet en
la posada en funcionament d'estacions depuradores a molts pobles i les industries.
Pel que fa als Aiguamolls i part baixa dels rius gironins
hi hagut un factor afegit sorprenent, aquest ha estat l'aparició d'una espècie
invasora que va precedir a la llúdriga, el cranc de riu americà. La primera
constància que en tinc és del 1986, aquest any vàrem trobar un primer exemplar al
Salins, al costat d'Empuriabrava. Deu anys més tard, quan es va reintroduir la
llúdriga, el cranc ja s'havia escampat per tot el PNAE i, des d'aleshores hi ha unes "proteïnes
amb clova" molt fàcils de capturar, ja sigui per llúdrigues, ja sigui per
les aus com els ardeids, cigonyes, etc., ells han vist multiplicar les seves poblacions, gràcies a la capacitat que tenen de transformar la matèria orgànica i "detritus" en aquesta "proteïna amb clova".
La llúdriga té hàbits nocturns i és fugissera de mena, la qual cosa la converteix en una de
les espècies més difícils de fotografiar. Personalment no ha estat fins aquest Nadal que he vist la primera tenint la càmera en mà i amb el tele
muntat. El resultat ha estat aquesta imatge, que tot i no ser de qualitat m'ha
deixat força satisfet.
dimarts, 16 de gener del 2018
Foc al cel
diumenge, 14 de gener del 2018
Miravet
És el segon poble més bonic de la Ribera d'Ebre després de
Tivissa, el qual, està dins dels deu més bonics de Catalunya! :-) Us recomano els que us vulgueu aventurar a la descoberta de les comarques de l'Ebre que hi
aneu. Té com atractiu el castell templer, un gran exemple d'aquesta arquitectura
militar que ha estat restaurat, també hi ha ceramistesamb uns quats obradors oberts. Aquest punt és on lo riu Ebre deixa la cubeta
de Mora per anar a buscar la sortida a mar, tot atravessant el muntanyam calcari del costa de llevant amb la serra de Cardó i per ponent amb els contraforts dels Ports. Una joia de la Catalunya més desconeguda.
divendres, 12 de gener del 2018
Radar meteorològic de Llaberia (Tivissa)
Al municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre) i al cim de la
muntanya de Llaberia (925 m.s.n.m.) està situat un radar meteorològic que ens
permet fer el seguiment del pas dels
fronts, saber-ne la intensitat dels diferents nuclis o franges de precipitació,
la tipologia (aigua, neu, gel, etc) la seva distribució i el moviment en temps
real (8 minuts de decalatge). La imatge que genera es combina amb els altres
tres radars que hi ha distribuïts pel territori del Principat i són una de les
joies del Servei Meteorològic de Catalunya. Personalment és una eina que ens va
molt bé per la feina i que molt sovint consultem.
La serra de Llaberia té una gran riquesa natural, per
exemple és el reialme de l'àguila cuabarrada. Aquest radar inaugurat ara farà
deu anys incorpora un sistema de generació d'energia elèctrica a partir del gas
liquat, d'aquesta forma es va evitar haver d'aixecar una línea elèctrica que hagués
posat en perill aquestes aus i embrutat el paisatge. Soc una persona que no estimo gaire les
construccions en àrees naturals però, també aprecio aquests dissenys futuristes
pel contrast que generen i que tenen el seu atractiu
dimecres, 10 de gener del 2018
Lladres
La vida a la natura és difícil, tot és qüestió de
supervivència hi regna la llei del més fort
i, jo especificaria la del més hàbil i més adaptable. Una bona part del dia
es dedica a la recerca del menjar, quan ets caçador/pescador ho pots fer
individualment o en grup. Els corbs marins són força individualistes, fins i
tot alguns van més enllà del individualisme i han descobert que poden robar el
menjar als altres sense haver de fer l'esforç de pescar-lo, perdran l'habilitat per la pesca?
Al món civilitzat als lladres se'ls empresona, aquesta és una actitud no acceptada i penada per la llei. També pot passar que els lladres s'apoderin de les estructures del sistema de justícia, aleshores són molt més poderosos, són els amos i el poble tot el que pesca és per ells i ells en el millor dels casos no et deixen morir, això passava a l'edat mitjana i ara d'una forma més disfressada. Ens hem d'empoderar.
Al món civilitzat als lladres se'ls empresona, aquesta és una actitud no acceptada i penada per la llei. També pot passar que els lladres s'apoderin de les estructures del sistema de justícia, aleshores són molt més poderosos, són els amos i el poble tot el que pesca és per ells i ells en el millor dels casos no et deixen morir, això passava a l'edat mitjana i ara d'una forma més disfressada. Ens hem d'empoderar.
dimarts, 9 de gener del 2018
Siurana
La importància rau en la seva ubicació, a una alçada de més de set-cents metres sobre el nivell de la mar i protegit per unes altes cingleres, ha estat un llogarret inexpugnable històricament, actualment si pot accedir amb vehicle gràcies a l'accés per una costeruda i revirada carretera que mena des de Cornudella de Montsant fins la mateixa muralla del castell. Els que conquereixen les seves parets naturals a diari són els atrevits escaladors que vinguts de tot el món, s'enfilen pels centenars de vies obertes sobre la roca, les quals, tenen uns nivells de dificultat tècnica molt elevada, de fet hi ha vies de nivell 9b i, que han convertit a Siurana en un dels llocs de peregrinatge de fama mundial.
També ho hauria de ser per la fotografia, la que avui us presento no mata, segur que pot tenir moltes situacions de llum, cels i estat del pantà millors que la que vaig viure però, que com es pot veure té un gran potencial.
dilluns, 8 de gener del 2018
Un llevant eixut.
Ahir vàrem tenir un llevant sense pràcticament precipitació,
això és molt greu, hem perdut una oportunitat de fer reserva i això comença a
ser una situació que fa una mica de respecte. A veure que ens deparen els
propers mesos, creuem els dits.
Us deixo un recull de fotos fetes ahir diumenge pel matí a
la zona de Cap de Ras.
dissabte, 6 de gener del 2018
Els senglars
Diuen (Dep. Sostenibilitat) que a l'Alt Empordà hi ha una
densitat de 12 senglars/Km2 i poder fan curt! Al menys en els
municipis del Cap de Creus estem acostumats a veure aquests ungulats molt freqüentment. Qui no els ha vist per la carretera entre Garriguella i Roses? o la
de Port lligat a Cadaqués?
La facilitat en trobar refugi en un terreny tant embardissat degut a la manca de pastures, una agricultura de capa caiguda i una gestió forestal imperceptible, junt a una abundància de menjar, han estat el motiu de que les poblacions s'hagin disparat fins a nivells intolerables.
No he trobat les dades dels danys que fan als conreus, infraestructures, pel que fa als accidents de trànsit que provoquen es diu que són entre 700 i 1000 en tot el territori de Catalunya a l'any.
Quina és la solució? doncs podria passar per fomentar oficis com el de pastor, no gaire ben vist, mitjançant qualificacions de "Q" i "D.O." de la matèria primera que se'n treu (carn i derivats de la llet), foment de l'agricultura (vinyes, cereals de secà, etc), protecció en les insfraestructures amb passos de fauna i perquè no? fomentant l'arribada dels grans depredadors com el llop, amb aquestes mesures podríem ajudar a reduïr la població de senglars, protegir-nos dels grans incendis forestals i crearíem llocs de treball.
Us deixo aquesta imatge d'un senglar que fou atropellat pel
tren de la línea Portbou-Figueres a l'alçada de Vilajuïga aquest Nadal.
La facilitat en trobar refugi en un terreny tant embardissat degut a la manca de pastures, una agricultura de capa caiguda i una gestió forestal imperceptible, junt a una abundància de menjar, han estat el motiu de que les poblacions s'hagin disparat fins a nivells intolerables.
No he trobat les dades dels danys que fan als conreus, infraestructures, pel que fa als accidents de trànsit que provoquen es diu que són entre 700 i 1000 en tot el territori de Catalunya a l'any.
Quina és la solució? doncs podria passar per fomentar oficis com el de pastor, no gaire ben vist, mitjançant qualificacions de "Q" i "D.O." de la matèria primera que se'n treu (carn i derivats de la llet), foment de l'agricultura (vinyes, cereals de secà, etc), protecció en les insfraestructures amb passos de fauna i perquè no? fomentant l'arribada dels grans depredadors com el llop, amb aquestes mesures podríem ajudar a reduïr la població de senglars, protegir-nos dels grans incendis forestals i crearíem llocs de treball.
dijous, 4 de gener del 2018
Les quatre barres
El 2017 va voler acomiadar-se com cal, pintant al cel les
quatre barres d'una forma absolutament espectacular. Després direu que un és
obsessiu amb segons quins temes però, la realitat la teniu amb la imatge que
està totalment lliure de manipulacions fotoxoperes. Entenc que la força del
vent, els núvols, el sol i el moment del
dia van coincidir per exaltar un any que haurà marcat les nostres vides, al
menys la de tots els que tenim el sentiment de pertinença a aquesta terra. Esperem
que el 2018 ens porti el nou estat que tots desitgem! i ara que no surti algú i digui que hi veu els colors del Barça que m'ha quedat molt bé l'entrada ;-)
dimarts, 2 de gener del 2018
El Ter es recupera
El nom comú d'aquesta libèl·lula és damisel·la endolada i el científic és Calopteryx haemorrhoidalis, sense cap mena de dubte que em quedo amb el comú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)