Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 2 de gener del 2018

El Ter es recupera


A dalt exemplar femella i a sota un mascle

El nom comú d'aquesta libèl·lula és damisel·la endolada i el científic és Calopteryx haemorrhoidalis, sense cap mena de dubte que em quedo amb el comú.
Segons diu la guia de les libèl·lules de Catalunya, "és present en trams mitjans i alts de rius i rieres, amb aigües de corrent relativament ràpid i oxigenades..." Poder veure-la en el tram de riu Ter al seu pas per Bordils ha de ser indicatiu de la bona recuperació de la qualitat de l'aigua del Ter. I pensar que fa unes dècades aquest riu era una veritable claveguera a cel obert. No molt lluny d'aquest punt l'any passat hi vaig veure una samaruga o sangonera, aquest també seria un bioindicador de la recuperació del riu. 
Publicat per a

8 comentaris:

  1. Miquel Jover2 de gener del 2018, a les 16:17

    És una bona notícia que el Ter recuperi la qualitat de les seves aigües. Però cal no oblidar que per a què la recuperació del riu sigui completa, també cal que vagi acompanyada de la millora de la vegetació de ribera (no necessàriament bosc), a banda del retorn dels cabals que ara se'n van a Barna... Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard Marquès2 de gener del 2018, a les 18:45

      Hi ha una cosa que no la podrem arreglar o millor dit que va per llarg, es tracta del règim del cabal que és absolutament invers al natural i té uns efectes negatius notables. Em refereixo que a l'estiu (regadiu) és quan el riu porta més aigua i a l'hivern (estalvi) menys.

      Elimina
  2. Fran2 de gener del 2018, a les 22:12

    Bonics exemplars, les femelles acostumen a ser més boniques en totes les espècies, ja, ja, jaaaa... veig que en aquesta també! Bonic boke de fondo!
    La recuperació del Ter és una bona noticia i segur que afavoreix la proliferació d'aquesta i de altres espècies que frequenten aquests entorns.
    Una abraçada i Bon any, company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard Marquès2 de gener del 2018, a les 22:44

      Després de temps de mirar el riu amb un cert detall, diria que com sempre passa amb aquesta ecosistemes fluvials que passen per zones urbanes, la tendència és a la millora però amb constants recaigudes o retrocessos en aquesta evolució. Una abraçada

      Elimina
  3. Pau Ruiz3 de gener del 2018, a les 22:11

    Sembla que hem après la lliçó a no tractar els rius com escombreries que fan baixada. Ara només cal retornar el cabal que es merèixen tots els nostres rius, perquè recuperin la seva riquesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard Marquès4 de gener del 2018, a les 10:18

      Gens fàcil! Els embassaments capturen els sediments i generen un regim de cabal invers al natural en molts casos. Costarà... Una abraçada, Pau

      Elimina
  4. Josep Melero4 de gener del 2018, a les 7:52

    Com habitant de Barcelona desitjo que quan abans es recirculi l'aigua de la depuradora del Prat cap a la potabilitzadora de Sant Joan Despí i tant de bo es fes el mateix amb la de la depuradora del Fòrum. No sé si seria possible portar l'aigua d'aquesta depuradora Besòs a munt i a través del túnel que connecta els dipòsits de Trinitat Nova amb els de la Fontsanta poderla dur també a la potabilitzadora. Així s'aconseguiria reutilitzar moktíssima aigua i recuperar el Ter i fins i tot el Llobregat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard Marquès4 de gener del 2018, a les 10:16

      Moltes gràcies Josep per la teva interessant aportació, segur que amb tot l'esforç que es fa amb la depuració algú tindrà la perspectiva per veure que aquesta és si o si, una de les millors solucions, o la solució. La tendència amb la reducció de les precipitacions ens obliga. Una abraçada

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)