Quan vas a fotografiar insectes, aquests no t'ho solen posar
gaire fàcil, a la que t'aproximes massa, se'n van. Aquesta libèl·lula, crec que
és un pixaví estriat (Sympetrum striolatum),
m'ho va fer fàcil, va suportar una sessió de fotos d'uns minuts sense pràcticament
immutar-se. Crec que va valorar la
situació i com que era tant bo el lloc de guaita per caçar insectes, va
preferir suportar la meva presència que anar-se'n a un altre lloc. Quan t'ho
posen fàcil, doncs això, disfrutes com un nen petit.
Molt maques ambdues imatges,tal pel que fa al detall dels ulls com a la composició més general. El focus està molt ben trobat.
ResponEliminaMolts gràcies, Dani. Crec que és el cop que he tingut aquest bitxo més a tiro. Una abraçada
Eliminano t'ho posen fàcil, no... has de tenir paciència i posar-te a prop fins que s'acostumin a la teva presencia i després... ratatatata...
ResponEliminaSuposo que hi ha moments en que per l'hora, el lloc, la temperatura, etc. tot és més fàcil. Gràcies!
Eliminales teves fotografies amb fan viure la natura mes aprop i estimarla mes,gracies i felicitats
ResponEliminaÉs molt gratificant que et diguin això. M'has donat energia per continuar amb el blog una mica més. Hi ha dies que la manca de interacció, la caiguda de les visites, fa que et plantegis tancar-lo però, després apareixen els comentaris d'alguns lectors i "subidón, subidón" Una abraçada, Josep.
Elimina