Tempus fugit.

“Tempus fugit” és el tòpic llatí de com se’ns escapa el temps..., aquesta és la sensació que he tingut a l’observar aquest pou amb abeurador del mas Mallol de l’Albera. Es troba  a la vora d’un còrrec sec, entre prats rocallosos pasturats encara per vaques i, amb un estat d’abandó patent.

Els que fotografiem la nit tenim la costum de buscar elements del passat, en ells hi trobem textures i colors que ens agrada ressaltar amb les llums, d’aquesta manera rescatem  la seva ànima abans que caiguin en l’oblit més absolut i el temps els fagociti. Per nosaltres encara són bonics i representen una cultura camperola pràcticament extinta.

Per fer aquesta foto vaig fer una exposició de 81 segons, amb un diafragma de 5,6 i el sensor ampliat a 800 ISO, l’objectiu era un “Toquina” a 11mm de focal, just iniciar el muntage va començar a caure aiguaneu i vaig veure'm obligat a pujar la ISO per escurçar el temps, no hi va haver temps de repetir..., el cel va quedar cobert.

Per fer la il·luminació s’ha utilitzat una llum incandescent en posició zenital per al pou, per poder fer-ho s’ha utilitzat una extensió barra telescòpica casolana, l’entorn s’ha il·luminat amb llum (lot) maglite 3D en posició rasant. L'arbre del darrera té un toc amb llum de led blanca i pel cel, la llum procedeix de la CL del Rosselló.

El núvol amenaçant que es veu va resulta ser una tempesta d’aigua neu que em va obligar a fugir del lloc per cames L.