Horitzons del Delta de l'Ebre

Quan un visita el Delta de l’Ebre pot fotografiar moltes coses, la rica avifauna, els arrossars a través de l’any, els cels immensos, i és en aquest últim apartat que us vull mostrar una de les poques fotografies nocturnes que vaig fer i que m’ha agradat.

Si alguna cosa representa millor el paisatge natural del Delta de l’Ebre són els seus horitzons planers, lliures d’elements verticals, al Delta els arbres són una excepció, se'ls hi podria posar nom i, els punts més alts els trobem en els sistemes dunars i aquests no superen el dos metres d’alçada.

En aquesta imatge la franja blava de la base la forma l’aigua del riu Ebre, en aquell moment baixaven 833 metres cúbics per segon i això és molta aigua! Aquesta es mou i  dóna un aspecte densament blavós. L’horitzó el dibuixen els canyissars de l’illa de Buda que eren moguts pel vent :-( i, la resta, és el cel força net de contaminació lumínica al trobar-nos quilòmetres en fora de la zona continental més poblada.  

En aquesta imatge vaig intentar que fins i tot el cel s’aplanés i per fer-ho, vaig utilitzar una exposició llarga per obtenir la traça dels estels. S’hi ho fas mirant cap al sud, aconsegueixes que el recorregut sigui més llarg i “planer”. El temps d’exposició és de 790 segons, per poder allargar aquest temps i no congelar-me (bufava el vent de Dalt) vaig posar un diafragma de 4,0 i un ISO de 100, l’òptica utilitzada era un 17 mm.

Espero que us agradi!