L’aigua, un bé escàs.

Que l’aigua és un bé escàs és una obvietat a dia d’avui però, fa unes dècades era  un bé a l’abast de TOTS L. L’entrada d’avui va de l’aigua i és que cada cop se’ns fa més difícil veure-la corre pels rierols del Pirineu Oriental. Aquestes imatges pertanyent al massís de l’Albera que aquests dies s’han amerat per les pluges que semblaven haver-se oblidat d’aquestes contrades. Aquestes muntanyes nodreixen de l'escàs element a una bona colla de municipis de l'Alt Empordà. El canvi climàtic cada cop serà més visible i dramàtic, pràcticament imperceptible als nostres ulls els arbres es van secant...

Fotografiar l’aigua que córrer és un recurs temàtic que “ratlla” una mica i, fer-ho amb llarga exposició encara més, però, alguns romàntics no ens en cansarem mai de relaxar-nos tot veien aquest tipus d’imatges i més sabent que cada cop serà més difícil de poder-les obtenir.

Les d’avui són fetes amb l’ajuda d’un filtre poralitzador, l’utilitzo amb la intenció de treure els reflexes de l'aigua i saturar un xic el color. La velocitat d'obturació és variable, va d’alguns segons en les imatges que l’aigua té l’aspecte més sedós, a fraccions de segons, en les que es veuen córrer els fils (esquitxos) d’aigua. Els diafragmes utilitzats han estat molt tancats, per sobre de f8. Espero que us agradin!