El
garbí és el vent que em fa més respecte a l’hora de sortir a mar, és traïdor i pot
entrar sense avisar, si et sorprèn navegant, millor que et preparis un “pla B”
de fugida o, hauràs de posar tot el teu coneixement, habilitat i força per poder
arribar a port.
Aquest
cap de setmana ha bufat aquest vent de component sud i ho ha fet amb força.
Dissabte vaig sortir a fer alguna foto dels seus efectes sobre l’estat de la
mar. Vaig anar a la punta del Cap de Creus però el vent encara era massa fort i
feia trontollar el tres peus. El primer error que vaig cometre va ser degut a la
mandra de no agafar un trípode ben pesat (o anar preparat per penjar alguna
cosa del que portava), aleshores tan sols em va quedar l’opció de buscar un raser
per protegir-me i poder treballar amb una certa garantia, aquest fet limita
molt a l’hora de composar la imatge. Considero que si vols anar a fer
fotografies d’un temporal, sempre és millor fer-ho unes hores desprès de que
hagi passat, al menys tot just desprès de que hagi encalmat el vent. Les onades
hi són, el vent no et provoca les maleïdes trepidacions i t’estalvies l’aerosol
marí que corrou la càmera i embruta els filtres.
Aquests
foto que us presento s’ha fet al capvespre, quan el sol ja s’havia amagat. No
porta filtres i per allò de la dificultat de composar, m’he vist obligat a
retallar una mica de cel per fer-la més atractiva. La velocitat d’obturació ha
estat de 8 segons, el diafragma és f14, la sensibilitat 100 ISO i l’òptica un
angular de 17 mm.
Genial Edu!! Noi és un no parar això, que surts cada dia a fer fotos?
ResponEliminaEi, Sergi! aquests dies li foto molta canya, estic de vacances i s'ha d'aprofitar
ResponElimina