Se m’ha entravessat.

Això és el que m’ha passat amb l’ermita de la Pertusa, és un lloc espectacular que no hi ha hagut forma de que pugui captar amb una imatge, que tingui la suficient força per encomanar el que un sent al estar en aquest paratge tan màgic del Montsec.

Dilluns passat hi vaig estar en una nit plena d’estels i amb una lluna que ajudava a veure el paisatge grandiós del seu voltant. Un cop el sol es va amagar, vaig intentar captar la llum zodiacal, aquesta llum es produeix per la incidència de les radiacions solars sobre una zona on es concentra la pols residual produïda pel xoc de cometes i asteroides del nostre sistema solar.

Crec que la vaig poder captar, però de forma molt dèbil, ja que havia de competir amb un incipient lluna creixent que es menjava aquest reflex. De totes maneres he comprovat el pla de l’eclíptica i coincideix amb aquesta llum reflexada i clara que es veu en la imatge.

Malauradament la meva càmera no admet que pugi molt la ISO i el màxim que l’amplio és fins a 800, tot i que les darreres càmeres de nivell professional estic veient que admeten ISO’s escandalosament altes.

Pel que fa a l’ermita vaig intentar fotografiar-la amb un 8mm (Samyang) però la qualitat d’aquesta òptica està molt llum del que seria acceptable, us penjo la foto però, no la tinc com una imatge presentable, m’haureu de perdonar.

La tercera imatge està feta des del mateix punt però mirant cap al nord, és l’entrada del congost de Montrebei, la composició era complexa, tenia la paret del Montsec, el pantà i el cel estel·lat. No podia moure’m del lloc i aquí és quan s’ha de tirar de recursos com fer una panoràmica amb la composició de diferents imatges lligades mitjanaçant un programa, però aleshores ja no és una foto..., quedarà pendent.