Ni un duro

Aquesta tarda no en donava ni un duro pel crepuscle però la meva filla va voler compartir i practicar la fotografia del paisatge, la classe era molt senzilla, calia esperar que el sol ens fes l’ullet per l’únic forat que li deixava un cel empastat de núvols i així va ser. Durant uns minuts d’or una ullada de sol va il·luminar aquell sostre de núvols mitjans i va aparèixer la màgia, el que semblava un cel planer va oferir-nos unes textures força interessants. D’haver anat a casa ens ho haguéssim perdut. Per equilibrar la llum hem aplicat un filtre de DN invers, f13 i 1s d’exposició.