Les closes II

L’altre dia us explicava que són les closes dels aiguamolls de l’Empordà i, avui m’agradaria contar-vos que signifiquen per mi. Són molts anys de trepitja-les, de veure-les canviar per l’evolució natural, bàsicament de la influència de la sal del sòl que determina les plantes que s’hi poden desenvolupar. Les he vist desaparèixer sota l’arada del tractor per plantar-hi gira-sols subvencionats que posteriorment no creixen perquè el sòl és halí, algunes d’elles amb els anys i, molt lentament, tornen a recuperar-se però moltes de les espècies vegetals que les poblaven han desaparegut per sempre.  D’altres han estat transformades en arrossars conreu que antigament oscil·lava segons la fam que passava el poble i que actualment depenen de les també de les subvencions públiques...  Entre aquestes praderies de pastura, n’hi ha unes que són molt especials per mi i, quan hi arribo pel camí tancat de roures, freixes i aritjols encara avui m’emociono de trobar-me dins d'aquest món tant equilibrat.Us deixo algunes imatges fetes aquests més de maig en que m’he deixat emportar per l’embriaguesa que em produeix el lloc. 

Les tècniques fotogràfiques han estat variades, des de moure la càmera quan faig la foto, fins la doble exposició.