Tenerife IV

Qui va de vacances a Tenerife passa pel PN del Teide i realment la freqüentació d’aquest parc natural és molt elevada, tot i això l’espai es manté molt net i ordenat, al menys a primera vista del visitant. Hem pogut comprovar que dins del PN s’hi fan caceres (de muflons), activitats d’escalada, excursions nocturnes, hi ha algunes infraestructures turístiques (restaurants, parador, etc), espècies invasores (rosella de Califòrnia, gats domèstics, etc).

Us deixo algunes instantànies de la visita de tarda que hi vàrem fer, moment en que la freqüentació és molt més baixa i la llum realça el paisatge d’aquest paratge geològic farcit d’endemismes.

Les closes II

L’altre dia us explicava que són les closes dels aiguamolls de l’Empordà i, avui m’agradaria contar-vos que signifiquen per mi. Són molts anys de trepitja-les, de veure-les canviar per l’evolució natural, bàsicament de la influència de la sal del sòl que determina les plantes que s’hi poden desenvolupar. Les he vist desaparèixer sota l’arada del tractor per plantar-hi gira-sols subvencionats que posteriorment no creixen perquè el sòl és halí, algunes d’elles amb els anys i, molt lentament, tornen a recuperar-se però moltes de les espècies vegetals que les poblaven han desaparegut per sempre.  D’altres han estat transformades en arrossars conreu que antigament oscil·lava segons la fam que passava el poble i que actualment depenen de les també de les subvencions públiques...  Entre aquestes praderies de pastura, n’hi ha unes que són molt especials per mi i, quan hi arribo pel camí tancat de roures, freixes i aritjols encara avui m’emociono de trobar-me dins d'aquest món tant equilibrat.Us deixo algunes imatges fetes aquests més de maig en que m’he deixat emportar per l’embriaguesa que em produeix el lloc. 

Les tècniques fotogràfiques han estat variades, des de moure la càmera quan faig la foto, fins la doble exposició. 

Grimaldi Lines

A la dreta de l'horitzó es veu la llum d'un creuer passant per davant del CdC

En Ricard Observant la constel·lació de Camelopardalis, al seu radera el far del CdC

Aquests dies rebem un bombardeig propagandístic d’aquesta empresa de creuers que ens pretén “grimalditzar” a tots i, doncs el divendres al vespre quan érem a la punta del Cap de Creus també vàrem veure els seus vaixells com superaven el cap.  Va ser inevitable que sortissin a les fotos de la VL. Ho dic, perquè a dia d’avui es fa molt difícil evitar el rastre de la nostra activitat i impacte. Per no fer-nosmala sang una opció és acceptar que formem part del paisatge i li hem de treure el millor.

Aquella nit vaig sortir acompanyat d’en David F. i en Ricard, volíem veure si es produïa la pluja d’estels i havíem programat tota la nit de practica fotogràfica. Amb la primera foto de la VL se’ns va passar el temps de la sessió.

Avui us presento una part d’aquest treball i que hi hem inclòs elements humans, ja siguin els vaixells, ja sigui la contaminació lumínica, ja sigui la figura humana. La nit va serperfecta, havia plogut al crepuscle i bufava un fil (18 nusos) de tramuntana. Les imatges han estat processades amb el Lightroom 5.3, s'ha incrementat el contrast un 30% i la claretat un 40% i un 25% de reducció del soroll. Espero que us agradi.

L'equip treballant a ple rendiment

Tenerife III

A la mateixa platja de Benijo de la qual vàrem fer una entrada el divendres passat,  més tard i quan la platja va quedar lliure de gent, vaig aprofitar per fer alguns fluxos d’escuma en una roca coberta per les algues que avui tot just us presento. Aquestes imatges tanquen la serie de Benijo. La vull dedicar al mestre dels fluxes, en Jose Fernández. Com heu pogut veure l'enclau té un gran potencial fotogràfic, la llàstima és que ens queda una mica massa retirat. 

Les closes I

L’estany de Castelló ha sofert diferents transformacions al llarg dels segles, la més corprenedora ha estat l’aprofitament com a prats de pastura per al bestiar (vaques i cavalls). Aquestes praderies atresoren tot un seguit d’espècies vegetals que s’adapten a les condicions edàfiques i,  la concentració de sal al sòl  és qui posa els límits. L’època de l’any que mostren el seu major esplendor és ara a la primavera. Cada any espero l’entrada d’aquest estació per anar-hi a passejar. Allí hi he viscut els moments de llum més especials que recordo.Aquest any no ha plogut i no s’han mostrat amb tota la seva ufanor però, no per això hi he deixat d’anar.

Us deixo una mostra de la sortida d’una tarda d'aquesta setmana passada en que el ranuncle groc estava en plena floració. En aquestes imatges he volgut mostrar l’ambient que s’hi viu, la primera imatge va ser feta per pura sort però, descriu perfectament auquest ambient, en aquest pla general on podem observar una guilla empaitant a unes cigonyes i com uns collverds s'ho miren "tranquilament". A les altres podem veure algunes d’aquestes espècies vegetals que tant sols es troben aquí,  per destacar-les he utilitzat el desenfoc diafragmant a f2,8 amb el 70-200, la darrera és un retall per la manca de l'òptica macro...., aquesta l'he de demanar per reis del proper any. 

Impotència

Aquesta és la sensació que vaig tenir la tarda que vaig fer aquestes imatges. Davant meu hi va haver una posta de sol espatarrant i, no podia captar aquelles llums tant úniques, era tant gran l’espai de cel i mar que estaven espectaculars, que vaig fer curt, curt de cervell de no saber reaccionar amb agilitat i trobar un pla B per fer enquibir dins d’una imatge tot aquell espectacle que el meu objectiu no podia cobrir i, curt de “gatgets”, perquè els filtres que tinc no podien domar aquelles llums tant dinàmiques que hi havia.  Un desastre! Aquest és el resultat que vaig treure’n que desmereixen i molt el que va ser. 

Tenerife II

Vàrem triar anar a veure la primera posta de sol a Benijo (NW de l'illa), al cercar pel google-earth es veien unes imatges d'unes roques que semblaven molt atractives per practicar crepusculars. Malauradament la tarda va ser d'un gris tenebrós i per treure-li una mica de color vaig utilitzar de llarga exposició diürna (LED). Inicialment em vaig situar sobre unes roques, ja que la platja era ocupada per altra gent i són les imatges que avui us presento, les de la platja les veureu la propera setmana. 

El mas Vell

61s/f4.0/17mm/1250ISO/4200ºK/il·luminació manual amb lot incandescent/Canon5D 

Aquest mas es troba al vell mig del Cap de Creus (CdC), molts dels que heu travessat a peu aquest parc natural és possible que hàgiu passat pel costat, amb ell m’agradaria començar una sèrie de nocturnes sobre el patrimoni arquitectònic del CdC. Espero no cansar-vos molt ;-)

Aquests masos són el darrer vestigi del poblament humà que hi havia hagut en el CdC, actualment de masos isolats i habitats en queden ben pocs, molt a prop d’aquí hi ha per exemple el de la Birba que encara ho està. En veure aquest mas en va fer molta gràcia descobrir un orifici a la paret de anava des d’una habitació fins a la porta d’entrada (d’un 2,5 metres de longitud), suposo que per allí es podia disparar un arma als possibles agressors. Com sabeu aquests masos s’havien d’autodefensar dels pirates que venien per mar i els saquejaven.

La foto es va fer una nit de tramuntana, va ser una mica decebedora, perquè el fort vent va trepidar la majoria de les imatges, aquesta va ser la única que es va salvar de ser enviada a la paperera de reciclatge. Vaig estar acompanyat d’en Ricard Llorente que d’aquí poc farà unes nocturnes de 1ª categoria.

Va de L.E.D.

La Llarga Exposició Diürna no sempre funciona, el dia que vaig fer aquesta foto estava una mica desesperat, el cel no acompanyava, la grisor ho envaïa tot i mentre esperava que aparegués una mica de color per algun lloc, vaig prendre la decisió de privar que la llum entrés mitjançant  l’ús de filtres de DN i així allargar el temps de l’exposició per buscar la mica de color que hi havia darrera del trencant d’aigua. La imatge està revelada amb el DPP Aquest és el resultat obtingut que espero sigui del vostre agradat.

Tenerife I

Durant el pont del primer de maig vàrem fer una escapada per visitar a la Júlia que està finalitzant els estudis de ciències ambientals a la Universitat de la Laguna. De la seva ma vàrem conèixer alguns dels racons més emblemàtics d’aquesta illa. Us mostraré algunes imatges que n’he tret en les entrades dels propers caps de setmana.

Començarem per Benijo, lloc on ens vàrem desplaçar el primer dia per veure la posta de sol. Aquest lloc sol estar sempre tapat pel mar de núvols generat pel vent del nord. Les muntanyes les anomenen montes de la Mercedes i estan al municipi d’Anaga, el nom Guanxe no el sé. Aquí s’ubica la popular laurisilva.

L’anècdota de la tarda va ser trobar-nos amb la Laura, feia una setmana que s’havia casat amb la seva companya i, anava a fer-se una sessió de fotos, per sort no es va negar a posar per nosaltres en aquest magnífic paisatge. Les altres imatges són fetes en el darrer tram del camí de Benijo.

B&W

 Aquesta imatge no tenia pràcticament color i he optat per rematar-la i deixar-la amb blanc i negre. El que si he fet és corregir la distorsió de la lent que es notava molt en l’edifici del far i també donar-li una mica de contrast per accentuar el dramatisme. Ah! És el far de Saranella a Port de la Selva i la foto és de fa més d’un mes. 

Ni un duro

Aquesta tarda no en donava ni un duro pel crepuscle però la meva filla va voler compartir i practicar la fotografia del paisatge, la classe era molt senzilla, calia esperar que el sol ens fes l’ullet per l’únic forat que li deixava un cel empastat de núvols i així va ser. Durant uns minuts d’or una ullada de sol va il·luminar aquell sostre de núvols mitjans i va aparèixer la màgia, el que semblava un cel planer va oferir-nos unes textures força interessants. D’haver anat a casa ens ho haguéssim perdut. Per equilibrar la llum hem aplicat un filtre de DN invers, f13 i 1s d’exposició.

Lliri groc

Aquesta Setmana Santa hem tingut la majoria dels dies el cel tapat i se m’ha fet difícil la fotografia de paisatge, aleshores he fet un parell de sessions, una de riu i l’altra d’aiguamolls, a la d’aiguamolls m’he dedicat a explorar el nou cos de càmera (5D) i veure algunes funcions fins ara desconegudes per mi. He practicat amb la doble exposició i per fer-ho he escollit un rec de la torre Murnau que tenia lliris florits. Sense mourem ni un metre he fet aquestes variacions d’un exemplar triat a l’atzar mitjançant la doble exposició. Un sol Raw en dues imatges foses, quin xollo pels que no tenim ni idea de PS.