S'ha teclejat molt de la pesca d'arrossegament i el seu
impacte sobre el fons marí, es parla molt del sector pesquer i la necessitat de
mantenir-lo viu, segurament que s'estan invertint moltes hores de reunions, de
propostes i contrapropostes i així poder trobar una sortida que pugui ser
acceptada per tots, i tots, som els pescadors, els peixaters, els restauradors
i nosaltres com a consumidors dels productes del mar. En l'entrada d'avui
parlarem de l'experiència que he tingut després de passar tota una jornada amb
un vaixell de pesca professional i haver estat testimoni de primera mà del que
allí hi passa.
El vaixell en concret és el "Mediterrània",
patronejat per en Jaume Cavall i amb una tripulació de quatre mariners
experimentats, gent de pell solcada pels regalims d'aigua salada arrancada del
mar per la deessa Tramuntana, és ella qui amb els seus batecs governa el
reialme de la Mar d'Amunt on ells pesquen. La Mediterrània es dedica bàsicament
a la pesca de l'escamarlà i ho fa en aigües de fora, lluny de la costa, molt
lluny.
Com diuen ells, ara volem pescar turistes i s'han preparat
per als que si vulguin enrolar. És aquesta una experiència inoblidable i rica
en molts aspectes. Perquè això passi, han preparat el vaixell i s'han capacitat
per explicar al visitant, a part del vell ofici de la pesca, altres temes com conèixer l'entorn marí i seus els integrants, les aus
marines, els cetacis, els peixos, també la meteorologia, les corrents, els vents o,
aspectes més humans com històries de la vida marinera. A mi no m'ha deixat
indiferent, l'he trobat una experiència absolutament recomanable per poc que
t'estimis aquesta terra i la seva gent.
La mar o les mars on desenvolupen
l'activitat, és molt extensa, són aigües internacionals, ells en concret van
des de la punta del Cap de Creus fins davant mateix de la desembocadura del
Roine, un grapat de quilòmetres
quadrats. En aquest territori hi han declarat tres zones de reserva, són tres
rectangles que aquest any no hi pescaran, aquestes reserves marines seran
objecte de seguiment i així poder minimitzar el impacte ambiental d'aquesta activitat. També tenen una altra restricció, d'octubre a desembre no pesquen entre els 150 i 230 metres de fondària. És un bon inici.
El dia comença a quarts de sis del matí i una de les primeres
feines que tenen és donar (demanar) el "parte de marea" a Madrid,
aquest "parte" el tancaran cap a les set de la tarda quan hagin
declarat el que han pescat i, entremig n'hauran anat fent alguns altres de
"partes", on hi han de fer constar a part de les captures, els llocs
per on han passat, les hores invertides, les incidències, etc. etc. Vaig trobar
que la seva activitat està hipervigilada, la tecnologia actual ho permet.
Les tasques a bord es
desenvolupen en una seqüència molt programada, totes les barques es situen en
la línea de sortida i a les set en punt... gas! i a buscar el punt on arriaran l'art que
aquell dia estava a mes d'una hora de navegació. Un cop allà es fa un itinerari
que el patró ha establert, si tot ha anat bé, després d'unes hores es lleva
l'art. En aquest moment el temps és or, tothom sap el que ha de fer i no hi ha
d'haver falles, un cop la pesca està a coberta se la tracta amb molta delicadesa,
cal que arribi amb el millor aspecte a la llotja, d'això depèn el jornal de
tots ells. Ràpidament es prepara altre cop l'art per arriar-lo i refer el camí
de tornada tot fent la segona passada del dia. La tecnologia que utilitzen per
desenvolupar la seva feina és puntera, la precisió que tenen podríem dir que és
quasi "mil·limètrica" .
Durant el temps "mort" fem una activitat per atreure
a les aus marines, de mica en mica llencen per la borda un brou de peix i això
ens permet observar aus marines molt interessants com les baldrigues. Respecte
al rebuig, he de dir que vaig calcular que aquell dia no va arribar al 2% de la
captura. Una altra cosa positiva que em va sorprendre va ser que en tota la
jornada d'arrossegament van pujar tres plàstics, una llauna de beguda ensucrada
i una soca d'arbre que els hi hagués pogut trencar l'art. Està clar que tenia
una idea ben equivocada.
Entenc que va sent hora de que el món científic vagi de
bracet amb els pescadors i arribin al punt que el coneixement científic sigui
d'ajuda per ordenar aquest sector, tecnologia n'hi ha, vaig quedar parat del ben equipades que van aquestes barques, de coneixement científic també n'hi ha i, si en fa falta s'ha de desenvolupar però,
sempre de manera de fer que aquesta activitat sigui sostenible des del punt de
vista ambiental i econòmic. Una forma d'ajudar al sector, és participant amb
aquesta activitat d'acompanyament, no us decebrà en cap aspecte. Ah! l'esmorzar
i el dinar que fareu són de llagrimeta. El futur de molts està en joc, de les noves generacions i d'un vell i bell ofici. Pensem-hi.
