L'escamarlà es pot salvar

S'ha teclejat molt de la pesca d'arrossegament i el seu impacte sobre el fons marí, es parla molt del sector pesquer i la necessitat de mantenir-lo viu, segurament que s'estan invertint moltes hores de reunions, de propostes i contrapropostes i així poder trobar una sortida que pugui ser acceptada per tots, i tots, som els pescadors, els peixaters, els restauradors i nosaltres com a consumidors dels productes del mar. En l'entrada d'avui parlarem de l'experiència que he tingut després de passar tota una jornada amb un vaixell de pesca professional i haver estat testimoni de primera mà del que allí hi passa.

El vaixell en concret és el "Mediterrània", patronejat per en Jaume Cavall i amb una tripulació de quatre mariners experimentats, gent de pell solcada pels regalims d'aigua salada arrancada del mar per la deessa Tramuntana, és ella qui amb els seus batecs governa el reialme de la Mar d'Amunt on ells pesquen. La Mediterrània es dedica bàsicament a la pesca de l'escamarlà i ho fa en aigües de fora, lluny de la costa, molt lluny. 

Com diuen ells, ara volem pescar turistes i s'han preparat per als que si vulguin enrolar. És aquesta una experiència inoblidable i rica en molts aspectes. Perquè això passi, han preparat el vaixell i s'han capacitat per explicar al visitant, a part del vell ofici de la pesca, altres temes com conèixer  l'entorn marí i seus els integrants, les aus marines, els cetacis, els peixos, també la meteorologia, les corrents, els vents o, aspectes més humans com històries de la vida marinera. A mi no m'ha deixat indiferent, l'he trobat una experiència absolutament recomanable per poc que t'estimis aquesta terra i la seva gent.

  

La mar o les mars on desenvolupen l'activitat, és molt extensa, són aigües internacionals, ells en concret van des de la punta del Cap de Creus fins davant mateix de la desembocadura del Roine,  un grapat de quilòmetres quadrats. En aquest territori hi han declarat tres zones de reserva, són tres rectangles que aquest any no hi pescaran, aquestes reserves marines seran objecte de seguiment i així poder minimitzar el impacte ambiental d'aquesta activitat. També tenen una altra restricció, d'octubre a desembre no pesquen entre els 150 i 230 metres de fondària. És un bon inici.

El dia comença a quarts de sis del matí i una de les primeres feines que tenen és donar (demanar) el "parte de marea" a Madrid, aquest "parte" el tancaran cap a les set de la tarda quan hagin declarat el que han pescat i, entremig n'hauran anat fent alguns altres de "partes", on hi han de fer constar a part de les captures, els llocs per on han passat, les hores invertides, les incidències, etc. etc. Vaig trobar que la seva activitat està hipervigilada, la tecnologia actual ho permet.

 Les tasques a bord es desenvolupen en una seqüència molt programada, totes les barques es situen en la línea de sortida i a les set en punt... gas!  i a buscar el punt on arriaran l'art que aquell dia estava a mes d'una hora de navegació. Un cop allà es fa un itinerari que el patró ha establert, si tot ha anat bé, després d'unes hores es lleva l'art. En aquest moment el temps és or, tothom sap el que ha de fer i no hi ha d'haver falles, un cop la pesca està a coberta se la tracta amb molta delicadesa, cal que arribi amb el millor aspecte a la llotja, d'això depèn el jornal de tots ells. Ràpidament es prepara altre cop l'art per arriar-lo i refer el camí de tornada tot fent la segona passada del dia. La tecnologia que utilitzen per desenvolupar la seva feina és puntera, la precisió que tenen podríem dir que és quasi "mil·limètrica" .

Durant el temps "mort" fem una activitat per atreure a les aus marines, de mica en mica llencen per la borda un brou de peix i això ens permet observar aus marines molt interessants com les baldrigues. Respecte al rebuig, he de dir que vaig calcular que aquell dia no va arribar al 2% de la captura. Una altra cosa positiva que em va sorprendre va ser que en tota la jornada d'arrossegament van pujar tres plàstics, una llauna de beguda ensucrada i una soca d'arbre que els hi hagués pogut trencar l'art. Està clar que tenia una idea ben equivocada.

Entenc que va sent hora de que el món científic vagi de bracet amb els pescadors i arribin al punt que el coneixement científic sigui d'ajuda per ordenar aquest sector, tecnologia n'hi ha, vaig quedar parat del  ben equipades que van aquestes barques, de coneixement científic també n'hi ha i, si en fa falta s'ha de desenvolupar però, sempre de manera de fer que aquesta activitat sigui sostenible des del punt de vista ambiental i econòmic. Una forma d'ajudar al sector, és participant amb aquesta activitat d'acompanyament, no us decebrà en cap aspecte. Ah! l'esmorzar i el dinar que fareu són de llagrimeta. El futur de molts està en joc, de les noves generacions i d'un vell i bell ofici. Pensem-hi.