Tots tenim llocs que visitem amb més freqüència que d'altres
i no sabem perquè, crec que en el meu cas és per pura comoditat, em queda a
prop de casa i dels llocs que tinc per triar aquest és el que m'hi sento més bé
per composar amb les condicions habituals de la zona,així de senzill, així de
fàcil. Podem dir que és el meu lloc de confort.
Jo en tinc molts, però com a Pineta, crec que no n'hi ha cap. I, amés, crec que és des d'on millor fotos es fan,a la vora de casa perquè conoixes les llums, les hores...
ResponEliminaUna abraçada.
Algun dia he de pujar a veure les teves muntanyes, espero no agafar mal d'alçada ;-)
EliminaMuy guapa ... preciosa la textura de las rocas. Un abrazo
ResponEliminaTenían un brillo especial esa tarde, nada comparado con esos colores de los acantilados cantàbricos. Un abrazo
EliminaOpino com en Jose molt guapa la foto tant per les llums com per les textures de l'aigua. Està molt bé ampliar mires però també crec que no hem de deixar d'experimentar i buscar totes les possiblitats de les localitzacions que ens són més properes. Segurament per ser-ho, de properes, ens podem permetre anar-hi moltes vegades fins a obtenir resultats espectaculars perquè les condicions siguin les bones. Això en llocs llunyans no ho pots fer tant o més aviat poc.
ResponEliminaSalut!
No hi ha res com exprèmer el de casa :-)
EliminaMolt guapa amb aquest cel, i la composició també m'agrada molt. Amb aquests racons no m'estranya que t'hi sentis còmode ;-)
ResponEliminaSón uns llocs pels dies que vas massa relaxat o al revés ;-)
Elimina