El mas Vell

61s/f4.0/17mm/1250ISO/4200ºK/il·luminació manual amb lot incandescent/Canon5D 

Aquest mas es troba al vell mig del Cap de Creus (CdC), molts dels que heu travessat a peu aquest parc natural és possible que hàgiu passat pel costat, amb ell m’agradaria començar una sèrie de nocturnes sobre el patrimoni arquitectònic del CdC. Espero no cansar-vos molt ;-)

Aquests masos són el darrer vestigi del poblament humà que hi havia hagut en el CdC, actualment de masos isolats i habitats en queden ben pocs, molt a prop d’aquí hi ha per exemple el de la Birba que encara ho està. En veure aquest mas en va fer molta gràcia descobrir un orifici a la paret de anava des d’una habitació fins a la porta d’entrada (d’un 2,5 metres de longitud), suposo que per allí es podia disparar un arma als possibles agressors. Com sabeu aquests masos s’havien d’autodefensar dels pirates que venien per mar i els saquejaven.

La foto es va fer una nit de tramuntana, va ser una mica decebedora, perquè el fort vent va trepidar la majoria de les imatges, aquesta va ser la única que es va salvar de ser enviada a la paperera de reciclatge. Vaig estar acompanyat d’en Ricard Llorente que d’aquí poc farà unes nocturnes de 1ª categoria.

Va de L.E.D.

La Llarga Exposició Diürna no sempre funciona, el dia que vaig fer aquesta foto estava una mica desesperat, el cel no acompanyava, la grisor ho envaïa tot i mentre esperava que aparegués una mica de color per algun lloc, vaig prendre la decisió de privar que la llum entrés mitjançant  l’ús de filtres de DN i així allargar el temps de l’exposició per buscar la mica de color que hi havia darrera del trencant d’aigua. La imatge està revelada amb el DPP Aquest és el resultat obtingut que espero sigui del vostre agradat.

Tenerife I

Durant el pont del primer de maig vàrem fer una escapada per visitar a la Júlia que està finalitzant els estudis de ciències ambientals a la Universitat de la Laguna. De la seva ma vàrem conèixer alguns dels racons més emblemàtics d’aquesta illa. Us mostraré algunes imatges que n’he tret en les entrades dels propers caps de setmana.

Començarem per Benijo, lloc on ens vàrem desplaçar el primer dia per veure la posta de sol. Aquest lloc sol estar sempre tapat pel mar de núvols generat pel vent del nord. Les muntanyes les anomenen montes de la Mercedes i estan al municipi d’Anaga, el nom Guanxe no el sé. Aquí s’ubica la popular laurisilva.

L’anècdota de la tarda va ser trobar-nos amb la Laura, feia una setmana que s’havia casat amb la seva companya i, anava a fer-se una sessió de fotos, per sort no es va negar a posar per nosaltres en aquest magnífic paisatge. Les altres imatges són fetes en el darrer tram del camí de Benijo.

B&W

 Aquesta imatge no tenia pràcticament color i he optat per rematar-la i deixar-la amb blanc i negre. El que si he fet és corregir la distorsió de la lent que es notava molt en l’edifici del far i també donar-li una mica de contrast per accentuar el dramatisme. Ah! És el far de Saranella a Port de la Selva i la foto és de fa més d’un mes. 

Ni un duro

Aquesta tarda no en donava ni un duro pel crepuscle però la meva filla va voler compartir i practicar la fotografia del paisatge, la classe era molt senzilla, calia esperar que el sol ens fes l’ullet per l’únic forat que li deixava un cel empastat de núvols i així va ser. Durant uns minuts d’or una ullada de sol va il·luminar aquell sostre de núvols mitjans i va aparèixer la màgia, el que semblava un cel planer va oferir-nos unes textures força interessants. D’haver anat a casa ens ho haguéssim perdut. Per equilibrar la llum hem aplicat un filtre de DN invers, f13 i 1s d’exposició.

Lliri groc

Aquesta Setmana Santa hem tingut la majoria dels dies el cel tapat i se m’ha fet difícil la fotografia de paisatge, aleshores he fet un parell de sessions, una de riu i l’altra d’aiguamolls, a la d’aiguamolls m’he dedicat a explorar el nou cos de càmera (5D) i veure algunes funcions fins ara desconegudes per mi. He practicat amb la doble exposició i per fer-ho he escollit un rec de la torre Murnau que tenia lliris florits. Sense mourem ni un metre he fet aquestes variacions d’un exemplar triat a l’atzar mitjançant la doble exposició. Un sol Raw en dues imatges foses, quin xollo pels que no tenim ni idea de PS.