El terme marons l'utilitzen els cadaquesencs per referir-se
a les onades, un dels llocs que més m'agraden per fotografiar-les és al far de
Saranella de Port de la Selva. Aquell dia vaig arribar tard per poder pillar
els núvols ben acolorits i a fe de déu que em va doldre, com si no hi hagués de
tornar mai més.
Em sembla que deu ser una frustració molt comuna en els fotògrafs de paisatge :-) Bona foto, malgrat no ser el moment àlgid!
ResponEliminaSempre has d'estar als llocs com a mínim un quart d'hora abans de la bona hora. Una abraçada, Miquel
EliminaPrecioso el contraste entre el caótico pp y el cielo ... me gusta.
ResponEliminaGracias, Jose. Empordà al 100%
EliminaDoncs el resultat no va estar gens malament. Una foto amb el teu segell personal inconfusible
ResponEliminaDoncs el cel va ser una brutalitat conc minuts abans. s'ha quedat a la retina :-)
EliminaQue curiós, no coneixia aquest terme dels cadaquesens, suposo que deuen ser argots de parla salada que malauradament se senten poc en el jovent.
ResponEliminaJo d'això que t'ha passat a tu en tinc per explicar un munt i d'altres com de planificar una foto i que després "l'espectacle" estigui just a l'esquena amb un enaquadrament ple de cases i infumable també.
Ahir, dilluns dia 9, al vespre anant per l'AP-7 al costat de Salt pels volts de les 9 hi havia un cel vermell espectacular... però... anava conduïnt i sense càmara, tampco hi havia res que em cridés l'atenció per acompanyar aquell cel, només cotxes i edificis... així que, són tresors per a la retina, llàstima que el cervell oblidi tant ràpid...
La planificació en fotografia es mooolt relativa. Pots intentar estar preparat per unes condicions concretes i esperar tenir el temps lliure el dia que es donin, a partir d'aquí tot és molta incertesa. Jo no planifico fins el mateix moment en que surto de casa i miro el cel.
EliminaUna abraçada