Se'm va escapar la sortida de la primera gran lluna del 2018
i poder la única que tindrem aquest any. El que vaig fer va ser anar a veure la
posta d'aquesta lluna l'endemà de que fos plena però, tampoc hi va haver gaire
sort. Uns núvols espessos arran d'horitzó em varen fer la guitza i, la van
tapar en el moment que ella havia d'amagar-se al darrera del Canigó.
Doncs a mi ja m'agrada així, amb la lluna a punt d'amagar-se entre els núvols.
ResponEliminaJe, je, a tu t'agraden tots els astres estiguin com estiguin. Una abraçada, Miquel
EliminaDoncs igualment es un bon paisatge. Fa patxoca, i a sobre, amb tot el Canigó nevat.
ResponEliminaUna mica de joc sempre el tens amb els núvols i les muntanyes. Una abraçada
Elimina