Hi ha llocs que queden com oblidats, arraconats, cauen en una mena
de forat negre i no se'n parla d'ells. El PNAE està constituït per tres
reserves integrals, dues són conegudes i visitades però, la que està situada
més al sud està com deixada de la mà de tothom, es tracta d'una illa fluvial
que s'anomena Caramany, aquesta illa és d'origen artificial, en
aquest tram baix del riu Fluvià, hi ha un meandre molt pronunciat que les
riuades anaven eixamplant. A principis dels vuitanta es va obrir un canal que
aïllà el bosc de ribera que hi havia a la llera esquerra del riu i es va
reforçar el talús del marge dret mitjançant una restauració molt acurada i
d'aquesta obra va néixer l'illa de Caramany.
A banda dels valors naturals que alberga l'illa, també n'hi ha un
que no se'n parla gaire i que s'ha de posar en valor, em refereixo al
paisatgístic. Intentaré dedicar-li algunes imatges per treure-la de l'oblit en
que està immersa i començarem per aquesta visió hivernal d'una tarda de gener
amb un cel sense "xixa". Com ho veieu?
Doncs jo la veig molt suau i molt maca. No sols de coloraines viu l'ésser humà :-p
ResponEliminaDe fet a l'hivern és el que hi ha si exceptuem alguns crepuscles incendiaris. Una abraçada
EliminaMolt bonica.
EliminaGràcies, hortal@ns
EliminaEts un pou de sabiduria, Eduard! és un plaer de seguir els teus escrits i gaudir d'aquestes immenses fotografies...
ResponEliminaAra bé, no la posis massa de moda, l'illa de Caramany, o ens n'acabarem penedint
Gràcies, Toni per les teves paraules, sempre van bé per continuar amb la tasca. Quan vaig decidir obrir el blog tenia molt clar que la seva funció és la de difondre, i difondre bàsicament coneixement de territori barrejat amb quatre conceptes de l'escola de la vida i d'altres més acadèmics però, pocs d'aquests. Ja m'agradaria que les meves fotos fossin motiu de que una allau de gent anés a gaudir d'aquests llocs però.... Una abraçada
Elimina