Quan sospito que hi haurà un cel
de primera, noto una força irresistible que em porta a qualsevol racó dels
aiguamolls per intentar immortalitzar aquells darrers minuts del dia. Esperem
que també vinguin els llevants que remoguin el mar i la costa es netegi aviat d'andròmines
estiuenques. Els vents remouran el mar i la natura es mostrarà ben desperta, sortirà
de la letargia estiuenca que és tremendament avorrida i, podrem córrer a
immortalitzar aquests instants per sentir-nos enganyosament lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada