Eslovènia I

Aquestes qautre imatges són del centre de Lubliana

Les vacances d'aquest hivern han tingut com a objectiu l'estat d'Eslovènia, un dels més joves d'aquesta vella (rància) Europa. Tot i haver passat un conflicte fa pocs anys no hi queda ni rastre, és més, es respira un aire que ja m'agradaria tenir a casa nostra. Un país rejovenit i això ho veus en les cares de la gent, el urbanisme i l'ordenació del territori.

Nosaltres hi hem dedicat una setmana llarga (9dies), el primer cap de setmana ens hem establert a la capital, Ljubljana, des d'allí hem fent dues incursions cap a la costa, la qual és extremadament petita, just una sortida al mar capitalitzada per la ciutat de Piran que té com atractiu natural unes salines que són reserva natural.

Les imatges que us presento són d'aquests dos dies, aquí hi ha un recull del que ha donat de sí o millor dit, del que he sabut extreure-li fotogràficament amb tots els limitants que hi ha quan es visita un lloc per primera i única vegada, ja sé que això són excuses de mal fotògraf.

Els boscos i les esglèsies són els elements paisatgístics del país, fagedes i abetoses cobreixen el territori muntanyós (Alps Julians) i la seva explotació és una activitat econòmica de primer ordre. Les esglèsies també coronen els turons de les poblacions i és normal trobar-ne més d'una en cada petit poble que vas creuant. 

Al ser un territori calcàri (càrstic) i amb molta aigua aquesta a fet la seva feina burinant les muntanyes i generant un dels sistemes de coves més grans que es coneixen. Hi ha coves que es visiten amb tren i que tenen longituts superiors als vint quilòmetres. Us deixo aquestes imatges d'una dolina a la qual vaig poder baixar.

Piran és la ciutat que hi ha a la costa, al seu costat hi ha una reserva natural que són unes salines, una part d'aquestes estan actives i es poden visitar, cal respecta els horaris dels treballadors i al crepuscle estan tancades, la segona opció és anar a les que estan abandonades, l'entrada està entre la garita fronterera entre Eslovènia i Croàcia però, això no representa cap problema d'accessibilitat i tens l'aventatge de que a l'hivern no hi ha guardes que et limitin l'accés.