La llarga travessa del desert
estiuenc ha posat en estres a molts organismes vius del nostre territori,
alguns hi han deixat la pell, arbres, arbustos, aus, mamífers, insectes i tot un
llarg etcètera. La seva vida s'ha anat afeblint fins que han expirat però, res
ha estat en va, els seus cossos es degradaran i tornaran a integrar-se al cicle de la vida en
forma de nutrients i quan torni a arribar l'aigua nodridora l'explosió de vida
inundarà tots els paratges naturals. La imatge d'avui correspon a la "llauna" de la Rogera.
La nostra cultura està a prova
d'estiatges, de tempestes i de fredorades, quan les coses es posen malament hem
sabut enquistar-nos dins el nucli familiar hi allí hem conservat la nostra
identitat, tal i com ho fan els petits crustacis que habiten en els aiguamolls. Els catalans hem
sabut imitar a la mare natura i hem tingut la paciència i la constància per
esperar l'arribada de l'aigua nodridora que ens farà reviscolar fins que la
vida i l'alegria esclati i ens puguem sentir absolutament lliures com a poble. Els núvols negres
cobreixen el cel d'aquesta nostra terra, fan molt de soroll i fins i tot
impressionen però, després d'ells sabem que esclatarà la vida.
La vida és, sempre, un cicle. Tot comença i tot acaba i nosaltres, per molt que creiem que som, no representem més que un instant a l'univers.
ResponEliminaD'acord amb tu i nosaltres estem per poder millorar el cicle, no empitjorar-lo Una abraçada, amic
Elimina