Evolució d'un crepuscle

Canon 17-40 f10, ISO200, 119s

Canon 17-40 f16 ISO100, 214s

Canon 17-40 f16 IS100, 141s

Canon 17-40 f14, ISO100, 81s

Aquest estiu ha estat molt difícil de fotografiar crepuscles de categoria, de fet ja és difícil que se'n succeeixin degut a l'estabilitat atmosfèrica que impera, degut a l'omnipresent anticicló centrat sobre els nostres caps. Tot i això, el mes de juliol ens en va regalar una posta de sol de primera categoria i que vaig publicar en AQUESTA entrada i, l'agost semblava que havia d'acomiadar-se en blanc però, aquest dijous 31 hi hagut una cua de front que ens ha ofert uns bons celatges per immortalitzar.

Us presento quatre instants diferents d'aquella tarda ordenats de forma inversa. Per obtenir aquests resultats he jugat amb els temps d'exposició i el cel canviant que hi havia a darrera hora del dia. Com podeu veure els resultats poden ser ben diferents segons la configuració de la càmera i amb una bona ajuda del cel. Va ser un crepuscle que va començar ben gris i el color va aparèixer al final, fins i tot, en la darrera foto del capvespre que és la primera, hi ha una pinzellada de color taronja que és la contaminació lumínica de Figueres.