Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 30 d’agost del 2017

No me'n cansaré


... de mirar i fotografiar el mar. Captar els seu moviment amb un únic fotograma és com un vici. Crec que això pot arribar a resultar difícil d'entendre però, el seu magnetisme, aquest poder de seducció que pot exercir sobre nosaltres amb mi ha actuat com una abducció. Possiblement que ell amaga tot allò que et genera admiració, respecte i que és la causa d'aquesta seducció.  De fet tots venim d'organismes primigenis que havien estat marins, nosaltres hem escollit el medi terrestres, d'altres mamífers han escollit el camí de tornar al mar. De segur que tots tenim en el codi genètic informació relaciona amb aquest passat marí i d'aquí una altra raó d'aquesta atracció.

4 comentaris:

  1. Llavors jo he evolucionat massa, perquè no li veig res i em fa por he he

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un isard com tu ha agafat una altra linea evolutiva ben diferent, és possible que d'isard passis a reencarnar-te en àliga daurada ;-) No desactivis el blog, eh?

      Elimina
  2. Jo crec que tampoc me'n cansaré mai. Com bé dius igual tenim avanpassats pirates o mariners... La foto xulíssima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ve a ser una mica com el foc de la llar a l'hivern que pots estar en silenci mirant llargues estones.
      Benvingut desprès del parèntesi estival

      Elimina