Lady Godiva va viure al sXI, era
una dona anglosaxona d'una bellesa aclaparadora qui estimava molt als seus
súbdits. El seu home també els estimava però d'una altra manera, era un
escanyapobres i, els anava ofegant a base d'anar apujant els impostos. Ella se
li va enfrontar per intentar aturar aquella sangria crematística del poble. Ell,
va "afluixar" la corda però, va posar una condició, la seva bella
dona havia de passejar-se nua pel mig del poble. Ella ho va fer però, havia
demanat als seus vilatans que es quedessin dins de casa amb les portes i
finestres tancades, cosa que així ho van fer menys un d'ells, el fuster.
Va ser al laboratori marí de
Banyuls de la Marenda que es va fer la descripció d'aquesta espècie que es
creia endèmica de la Mediterrània, tot i que ara s'ha citat en alguns punts de
l'Atlàntic. Ella, Dondice banyulensis la
trobo d'una bellesa indescriptible, és per això que us deixo la foto que li vaig
el dia de la Mare de Déu d'agots al Cap Norfeu. Jutgeu vosaltres mateixos. És
correcte dir que és "l'animalització" de la bellesa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada