La guilla, una eina poc valorada

Aquests dies en una de les carreteres més concorregudes del PNAE hi ha un espectacle gratuït que l'està oferint un grup de tres guillots, ells s'acaben d'emancipar, els han fet fora de casa. Tot i ser uns jovenassos ja se'ls hi veuen les habilitats de cada un. Tenim el poruc, a la que veu un moviment estranys surt corrent i s'amaga ben lluny, és un mascle, l'altra és una germaneta, és una mica renyoca la pobrisona i està tenint moltes dificultats en trobar menjar, de fet de trobar-lo ja el troba, el problema és que és més maldestra en caçar-lo i, finalment tenim al més hàbil i també el més inconscient, capaç de capturar "taups" (talps) amb una destresa magistral i això que té poques setmanes de vida.

Les guilles han estat perseguides, durant segles per ser una mica "quinquis", han tingut una gran habilitat per entrar als galliners i emportar-se l'aviram dels masos i cases de pagès, també són unes bones caçadores i els caçadors "humans", han cregut que són una competència per la seva mal anomenada activitat esportiva. Per tot això, se'ls ha perseguit amb armes de foc, trampes, llaços, verí, s'han donat recompenses per portar les seves cues als ajuntaments o a les societats de caçadors i quina gran equivocació ha estat aquesta. Mai s'ha valorat prou la seva funció per controlar els rosegadors de camp. Mireu les hemeroteques i veureu que en les zones on han desaparegut degut a la persecució a la que han estat sotmeses, s'han produït greus invasions de talps o ratolins, les quals, han causat quantiosos d'anys a l'agricultura. Crec que la culpa també la tenim els mateixos naturalistes per no haver sabut explicar tots els beneficis que comporten i haver-ho fet amb dades concretes i posant preu a aquests beneficis i danys, en definitiva fent un balanç... Aqui sota teniu tota la seqüència de com captura un taup