Cada any m'agrada anar a fer nit al cim d'una roca/illa
anomenada Messina o illa Plana. Un lloc molt agrest, dur i punyent per l'esquelet que vol descansar-hi però, que et permet tenir una vista de 360º de primera categoria.
Aquell dia em va acompanyar en Ricard, un enamorat d'aquesta
terra i prou boig i inconscient per venir. Hi havia una mar de fons de prop
d'un metre que venia de garbí i que generava un onatge espectacular pel costat
de fora. Aquesta illa és el reialme de corbs marins, gavians
i remena-rocs, ells sempre hi són.
Tenir una illa per tu solet… ha de ser fantàstic i gaudir d'aquests paisatges!
ResponEliminaBones vistas company!
El que no he fet és entrar en detalls, si ho faig perd el romanticisme, he, he, he. Una baraçada
Elimina