Veure una llevantada a la punta del Cap de Creus és una
experiència que s'ha de tenir i més els que el tenim a prop de casa. Les
llevantades ni ha molt poques al cap de l'any, es compten amb els dits d'una mà
i encara en sobren. Veure el mar embravit
trencant contra els penya-segats és evocador d'alguns quadres que a molts de nosaltres
ens van impressionar i, que actualment intentem imitar amb la fotografia del
paisatge, són molts els que ho diuen i amb els quals m'identifico plenament.
Tot el vent per a ti, no puc amb ell. Entenc que veure onades t'agradi, però per no suportar el vent... M'agrada més la segona. Una abraçada.
ResponEliminaA l'Alt Empordà o pactes amb el vent o ho passaràs molt malament. Quan fa setmanes que no bufa fins i tot el necessitem. Té moltes avantatges, diuen, els que han estudiat els seus efectes, que fins i tot activa la libido!, el que si que et puc dir, és que ens posem una mica nerviosos i/o excitats, fins i tot poc abans que arribi. La gent diuen que "senyales tramuntana" quan algú aixeca la veu més del compte, està nerviós, etc. ;-)
EliminaJo em vaig criar a Saragossa, on el cierzo també fa de les seves, i mai el he pogut soportar. Odi el vent, vinga d'on vinga he he. Aquesta tarda el "puerto", que és com denominem aquí al vent del nord, no m'ha deixat fer fotos, em sortien mogudes :-(
ResponEliminaDoncs el meu braç a tòrcer per pillar una d'aquestes, ja, ja, jaaa... són molt guapes, aquí baix fa una miqueta de brisa i ja ens emocionem. Ens has d'avisar i muntem una excursió cap aquí dalt per experimentar-ho en persona ;)
ResponEliminaWow! Very nice - great shots!
ResponEliminaThaks a lot!
Elimina