Una de les experiències més
bèsties que he tingut, des del punt de vista naturalístic, ha estat poder tenir
a quatre metres de distància l'astor devorant una presa. Sentir l'energia
d'aquest superdepredor desfermada és una possibilitat que la tenim a l'abast de
tots a l'amagatall de NATURAPROP. Us ben juro que paga la pena passar-te tot un
matí esperant aquest espectacle de la natura, són poquíssimes les persones que han
pogut gaudir en viu i en directe d'una esperiència com aquesta.
Aquell mati vaig entrar a punta de
dia, bé, les vuit tampoc és tant d'hora a l'hivern. Les sis hores que hi vaig
estar van ser "frenètiques", a primera hora un reguitzell d'ocellets
de bosc i conreu, van anar passant com si fos una desfilada de models
emplomallats, ells seran motiu d'una propera entrada. També vaig gaudir dun altre espectacle amb dos aligots que van estar alimentant-se davant de l'amagatall i que us
mostraré properament però, el plat fort es va servir la darrera hora, com ha de ser! Quan
estava mirant el rellotge per decidir l'hora límit de sortida, va ser quan va aparèixer
la fera ferotge. Mai havia vist en acció un astor i us ho ben juro que és pura
energia. Es va llençar sobre la presa
com un avió de combat, instantàneament i instintivament va protegir la seva
presa obrint les ales i envoltant-la, tot estarrofat, a la vegada proferia uns crits d'alerta
per marcar als "passa volants"que aquell colom era seu. Immediatament
va començar a plomar-lo sense deixar de cridar als quatre vents qui era qui
manava en aquell territori. Tot es va succeir amb molta rapidesa. Sortosament,
conforme anava ingerint també es notava una certa disminució d'aquella
agressivitat pròpia dels grans depredadors. Quin espectacle! tinc una mica
d'experiència en l'observació de la natura i aquest espectacle que he viscut de
la mà de NATURAPROP ha estat un dels més gratificants dels darrers anys, sense
cap mena de dubte. Gràcies, companys!
Quina passada, que enveja...
ResponEliminaUna abraçada.
Un experiència inolvidable :-)
EliminaHi ha mirades que ho diuen tot. Molt bo el relat per acabar d'arrodonir unes imatges ben impactants.
ResponEliminaEl color dels ulls, la cella, tot el conjunt del cap potencien una expressió única de depredador amb pocs amics. Una abraçada
EliminaFantàstic !!!!
ResponEliminaVaig tenir molta sort que en el moment de sol aparegués aquesta preciositat. Una femella de tres o quatre anys!
EliminaMuy buenas Eduard, le das a todo. Un abrazo
ResponEliminaUnos pinitos de otro "palo"para no sobrecardar a los pacientes seguidores :-)
EliminaBufa, com m'agradaria, quin matí que vàres passar, salut!
ResponEliminaExacte va ser trepidant, sembla exagerat però les sis hores van passar volant!!! :-)
EliminaBufa, com m'agradaria, quin matí que vàres passar, salut!
ResponEliminaBufff com vas gaudir bandarra !!! Enveja de la sana un dia he de pujar a l'aguait de Naturaprop cada cop ho tinc més clar.
ResponEliminaNo te,n arrepentiràs i emnys tu que ets sensible a tots aquests animalons de pluma, pèl i escata ;-)
EliminaUau!!!! Quines bèsties, aqui l'Empordà n'hi han moltes, les veus de dia parant la guait a d'alt els arbres o de matinada encara millor. Però aquestes imatges....quina enveja I sobretot saber distingir-ne els noms. Graàcies per mostrar-ho!!!!
ResponEliminaBenvinguda Blanca, els que dius tu possiblement siguin els aligots. La propera setmana veuràs una entrada en que també es van aproximar i els vaig poder fotografiar. Una abraçada
EliminaQuina passada d'imatges i de tant aprop sense la necessitat d'un gran tele.
ResponEliminaQuina enveja.
Enhorabona!
Si són fetes amb el 70-200 f2,8 que té una gran qualitat. Gràcies per la visita, company!
Elimina