Quan passeges pels espais
naturals ho fas per captar la vida, ja sigui en el seu conjunt o en el detall.
En el meu cas trobo irresistible captar la mort, ja que és part essencial d'aquesta.
Si ho fas d'un animal salvatge que ha caigut electrocutat o d'un arbre tombat
per la tramuntana, sembla que és més colpidor però, no desaprofito l'ocasió de
fer-ho amb animals domèstics, ells també formen part d'aquesta roda. L'home, ens
agradi o no, és part essencial del cicle.
Encara va tenir lo sort de morir en el seu ambient,aigua i herba no li faltarà!
ResponEliminaI els necròfags ho van celebrar! Una abraçada, Joan.
EliminaMolt encertada al igual que la reflexió
ResponEliminaTu ja saps que intento que cada imatge porti alguna cosa, com que no ho sé expressar amb la imatge, m,he d,escarrassar a escriure.ho ;-) una abraçada, Albert!
EliminaImpactante sin duda. Un abrazo
ResponEliminaSón muchas semanas las que llevamos con pocas oprtunidades para captar luces buenas, es por esta razón que me tiro ha fotografiar la imágenes del ganadao muerto! ..., que malito que estoy ;-)
EliminaEs una imatge natural una mort natural i donant aliment a altres animalons, avui en dia ens sorpren aquesta naturalitat.
ResponEliminaBona imatge.
Exacte, perquè tenim unes reglamentacions que dieun que els animals domèstics no poden quedar morts al camp i ser un aport d,alimnet pels carronyaires. Pobrets, corbs, garses, guilles i altres netejadors de cadàvers :-( Gracies per comentar, Esther.
Elimina