Dos o tres cops l'any m'agrada
pujar al castell, aquell dia era un mal dia per la fotografia nocturna,
pràcticament era lluna plena però, com que m'agrada anar a contracorrent, doncs cap amunt. La plana tenia una humitat
ambiental molt elevada que entelava la lent en llargues exposicions, aleshores
calia arriscar i anar a suar la cansalada i pujat fins a la cota 700 msnm.
Un cop al lloc vaig agafar una
emprenyada en veure com han "antropitzat" el lloc amb cartells
informatius, baranes a les balconades perquè els visitants no caiguin, etc. La massificació dels espais públics té aquest
problema, molt aviat perdent la seva essència.
Aquest fet em va obligar a
buscar nous enquadres i evitar tots aquests nous objectes, la lluna anava
pujant i ràpidament les imatges quedarien molt diürnes. A dalt dues imatges contraposades, la primera feta des de dins la torre de defensa i la segona mirant-la, a la de sota s'ha inclòs a la lluna.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMagnífiques! l'esforç de la pujada valia la pena. Enveja sana, jo no m'atraveixo a la nit...
ResponEliminaDoncs aquella nit algú es va emportar un bon susto, quan estava dins de la torre van passar dues persones que no sé que coi feien a aquella hora per aquell lloc...., és un lloc on m,han passat algunes anècdotes molt bones.... Les nits de lluna grossa no són les millors per fotografiar
EliminaM'agrada més la última, per com la emmarques. Una abraçada.
ResponEliminaVaig jugar amb el marc ajustat i la primera volia agafar l,ombra. Ja veus quines alçades que tenim! una abraçada
Elimina