Llum de lluna

Amb la pràctica de la fotografia nocturna,  una de les coses que més m’han enganxat ha estat la recerca i aprenentatge de les condicions ambientals més idònies. La persecució del que un considera condicions ideals es fa una fita quasi inabastable. És molt complicat que coincideixin en un mateix moment i lloc, les condicions òptimes d’humitat ambiental, llum natural (lluna o estels), contaminació lumínica,  estat del cel (núvols, estels), vent,  i a més, has de tenir un equip de il·luminació (lots, flash, filtres CTO)per poder aplicar la llum amb la qualitat idònia, o saber com dominar el balanç de blancs per fer les correccions pertinents.  Vaja, tot un món que cal controlar i si més no, han de coincidir la major part d’aquestes variables per tenir un resultat mínimament satisfactori. Crec, que precisament és aquest cúmul de circumstàncies, moltes d’elles alienes a nosaltres mateixos (meteo), les que fan de la fotografia nocturna una disciplina que enganxi molt, o que  sigui rebutjada a partir dels primers fracassos.

Tot aquest rotllo és per ensenyar-vos les imatges d’avui que no són espectaculars (fallava el cel), en elles s’han barrejat dos tipologies de llum, una de natural (lluna) i una d’artificial (lot o llanterna).  Per cert, a mi la lluna m’agrada fins que té un quart, si és més gran trobo que fa massa llum J.