Tromso, rodalies

 Llúdrigot menjant-se un peix en un port

 Fer escursions amb trineu és un servei turístic i una pràctica local els dies de festa

 Quan neixes en aquesta terra et posen sobre un trineu i et calcen uns esquis. Com que no hi ha pistes, tampoc hi ha remontadors, què us sembla? això si que és fer esport :-) 

 Una pràctica típica del diumenge, és agafar el tirabuixó per foradar el gel i anar a pescar a les culasses dels fiords

La ciutat té una bona oferta d'allotjament, en el nostre cas vàrem optar per llogar una casa que va resultar ser una passada d'espaiosa i ben arreglada, la tenien en venda per uns sis-cents mil euros però, no la comprarem. Tot i aterrar a quarts de deu del vespre, vàrem tenir temps de prendre possessió de la casa i sortir a caçar les llums del nord i així va ser. L'endemà a primera hora vaig anar a rebre el sol a la vora del fiord. No sé si us passa a vosaltres però,  quan vaig de viatge les glàndules suprarenals no deuen funcionar bé i, això, es tradueix en una hiperactivitat fotogràfica.  A partir d'aquell dia vàrem iniciar un recorregut per les vores dels fiords més propers a la capital i gaudir d'aquells paisatges nòrdics amb tots els seus elements naturals i antròpics.

Tromso

Per tercer any consecutiu ens hem ajuntat quatre companys (Josep Balaguer, Jordi Chueca i l'Arnau Pérez)  que entre altres coses ens uneix la passió per la fotografia, per fer un viatge plegats i omplir les targes de memòria de les nostres càmeres. Aquest any hem esta una setmana a 350 quilòmetres per sobre del cercle polar àrtic, queda fort dit així però, no n'hi ha per tant,  resulta que la regió de Tromso tot i ser àrtic i ser "freda", té una influència de la corrent del Golf, penseu que a finals de l'edat del ferro ja estava habitada i aquella gent no tenia gaire per abrigar-se, també us diré que sempre hem estat amb temperatures negatives.

Us deixo una mostra d'algunes imatges de la ciutat, nosaltres hi vàrem destinar molt poc temps, l'objectiu era el territori circumdant, el que si que és molt aconsellable de visitar és l'anomenat "cable car" (telefèric) que et permet tenir una vista de tota la ciutat, si ho feu aneu-hi cap al tard, a la posta del sol i si hi vas a l'hivern, mira d'agafar un dia sense vent.  Allí vàrem tenir l'oportunitat de veure la perdiu blanca, una raresa a casa nostra i molt comuna per aquelles contrades.

Des del punt de vista fotogràfic com que ens hi vàrem quedar fins l'arribada de la nit al cim de la muntanya, això em va permetre de poder fer un timelapse del crepuscle. Pel que fa a la ciutat un vespre vàrem fer un ràpid recorregut pels quatre llocs més emblemàtics, biblioteca, catedral, pont, ....

Detalls II

Fruit de la mateixa sortida que us vaig explicar en l'entrada anterior avui us deixo aquest parell de fotografies fetes sobre els herbassar, una és feta quan la gebrada el cobria i l'altre de quan el sol ja l'havia fos. Són fotos fetes amb moviment de càmera.

Detalls

Aquests dies en que no teníem cels per fer paisatge, li vaig treure la pols al objectiu macro per iniciar les sortides matineres a la cerca de detalls. El primer signe de vida que es veu més evident són l'aparició de les primeres teranyines farcides de quironòmids. Aquest primers dies de març es veuen eixams de quironòmids recentment eclosionats. 

Arran

Quan la llum entra arran de terra, a la sortida del sol, és un molt bon moment per fer fotografia zenital a les platges. Aquí teniu un exemple en que es pot veure perfectament el relleu de la sorra pentinada pel vent i els colors queden molt saturats de forma natural.

Colors impossibles

Hi ha dies que fas alguna foto i el color que hi ha no sembla real, aquesta sortida de sol va tenir uns instants d'uns colors difícils de creure que fossin així però, us ben juro que no té cap mena de retoc.