Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 9 de novembre del 2014

Celatges

0.8s/f7.1/200ISO/17mm
Possiblement que aquestes imatges no semblin res de l’altre món, una posta de sol més de colorins, no tenen res que ens impacti que no hagin vist en milers d'altres imatges però, alguns de nosaltres se’ns fa irresistible captar aquests colorins quan passegem vora el mar i te'ls trobes al teu davant.  Si el cantàbric té aquells cels tempestuosos i tenebrosos plens de força, la mediterrània ens ofereix l’explosió de la llum i el color. De ben segur que aquests entorns marquin la nostra manera de ser, el caràcter apassionat, la sensibilitat i amb això també rau la diversitat humana que és riquesa.

divendres, 7 de novembre del 2014

Ara és l'hora


Ara és l’hora de caminar sols. Han estat moltes generacions de submissió i ja n’hi ha prou. Si realment estem al segle XXI i vivim a l’Europa dels pobles, Catalunya ha de poder votar per saber si vol ser independent i això, és una cosa que l’hem de fer els que vivim en aquest territori i punt. 
Els catalans som un poble pacífic i profundament tolerant. Ara és l’hora de dir la nostra, ja n’hi ha prou d’aguantar, la resignació pertany al passat. Ara demostrarem perquè encara tenim una cultura ben viva, ara demostrarem que som irreductibles i per fer-ho no hem de proferir ni un insult, ni ensenyar múscul, ni res d’això. Ho farem com ho sabem fer, sortint al carrer amb els nens, els avis, les dones i els homes, tots junts, i ho farem per enèsima vegada. El món ens tornarà a veure i quedarà clara la nostra voluntat com a poble.
Encoratjo a tots els que llegiu aquest blog a participar en la botifarrada d’aquest diumenge,  és així com ho han convertit els tribunals dels que creuen que són el nostres amos, ells han usurpat amb les seves lleis el dret democràtic a poder decidir. Diumenge serà el preàmbul per poder iniciar el camí com a poble independent que som.  És il·lusionant pel fet de poder començar de nou, per intentar no cometre els errors que hi ha hagut en aquestes dècades de democràcia postfranquista. Un poble que guanyi la il·lusió té molta força per sortir-ne endavant. Jo tinc moltes ganes de treballar i ho vull fer pel meu país. Ànims! 

dimecres, 5 de novembre del 2014

Buscant la tardor

6s/16.0/10017mm
1/10s/f2.8/100/195mm
2.5s/f20.0/100/135mm

Aquestes imatges corresponen a mitjans d’octubre, havien anunciat un diumenge plujós i no va ser així, de totes maneres volia pujar fins l’Albera per veure el bosc i els rierols i em vaig emportar aquestes imatges. Una de feta amb l’angular i les altres amb el tele. Espero que us agradin.

diumenge, 2 de novembre del 2014

Reticle

52s/f6.3/200ISO/17mm
Quan es donen les condicions bones, una de les coses que més m’agrada és quedar-me en un punt veient com es va extingint la llum crepuscular i apareix la nit. En aquests moments és quan, submergit en el silenci i veient l’espectacle, apareix la màgia de la fotografia digital. Jugant amb el pas de la llum, el temps de l’exposició, en definitiva, fent treballar al sensor, aquest ens regalarà tot allò que els nostres ulls són incapaços de veure, com aquesta imatge que us presento i que els meus ulls no veien, va passar un minut per poder-se generar!  

divendres, 31 d’octubre del 2014

Inútils!



Definició de Inútil: "Que no sirve para nada". 
Resulta que dimecres al matí un grup de militars que estava per Sant Pere de Roda, es van distreure intentant treure l’estelada que hi ha al coll del Mosquit (a sobre del monestir i al costa del castell de Sant Salvador). Van ser tan maldestres que ni van poder “neutralitzar” aquest objectiu tant senzill. Doncs si això passava al mati, a la tarda ja hi havia una persona que s’hi va enfilar per penjar-ne una de nova a sota de l’esparracada. 
Jo hi he pujat aquest dijous per fotografiar a les protagonistes de les notícies locals d'aquests dies. Tanmateix m’agradaria dir una cosa, si a uns els eduquen en la violència i els preparen per disparar a matar, nosaltres ens hi haurem de tornar llençant-los-hi altra mena de projectils, que us sembla poemes i flors ;-P  Aquí va la primera floreta amb forma de fotografia. La il·luminació l'ha posada la lluna i el resplendor a la base de la primera imatge correspon al nucli urbà de Llançà. Espero que us agradi (Clica la imatge + F11 per veure-la més gran)



dimarts, 28 d’octubre del 2014

Què cau!

0.8s/f11/200ISO/17mm
Quan fas una composició diuen que s’han d’equilibrar els pesos, cal distribuir els elements de tal manera que sigui com una balança romana, la qual per norma ha de marcar el centre.
En la imatge que us presento avui podeu observar que hi ha més pes a l’esquerra, de tal manera que dona la sensació de desequilibri. Ho veieu així vosaltres? tant sols que hagués passat un gavià volant per la dreta ja hagués estat un altra cosa. ;-)