Ballant amb llebres.

Fa un parell de setmanes vàrem sortir amb un company per passar la nit a la “belle étoile”. La nit, d’estrelles en tindria ben poques, perquè la lluna estava en la darrera fase del creixement i no són nits per practicar la fotografia nocturna però, vàrem disfrutar d’una cabussada nocturna de quasi tres hores en una cala que és una passada en tots els sentits. Vàrem poder observar una gran diversitat d’ictiofauna, però amb el que més varem gaudir va ser amb les llebres de mar, Aquests opistobranquis (cargols marins) són els més grans que hi ha, l’Aplysia fasciata pot arribar a fer fins a 40 cm i pesar mes de dos quilos!. Us deixo dues imatges de dues de les espècies vistes aquella nit Aplysia fascita i A. punctata i una petita serie d’abstraccions fetes a baixa velocitat quan una d’elles, A. fasciata, ballava o volava al voltant nostre, la il·luminació es va fer amb els lots (llanternes). No deixa de ser fotografia nocturna..., no? 
Aquestes són les llebres de mar il·luminades com "cal".:

Aplysia fasciata

Aplysia punctata

Gènesi

Si algun cop he hagut d’imaginar-me com era l’atmosfera primigènia que va donar lloc a la primera cèl·lula precursora de la vida a la terra, ha estat una imatge que no està gaire lluny d’aquesta.  Dimecres al capvespre i veient com evolucionava el núvol que hi havia mar endins, vàrem creuar els dits i vam demanar a Thor, déu dels trons, que fos un cúmul ben actiu, el desig es va complir! Feia molts anys que no veia res igual, la primera i única vegada que ho havia vist bé, va ser a Àger a principis dels noranta i aquest dimecres ho teníem davant nostre i el millor de tot! duia la càmera i un parell d’òptiques per immortalitzar-ho.

La tempesta estava lluny (uns 25quilòmetres), per poder fer les fotos havia d’utilitzar una focal llarga, primer vaig provar el 17-40mm però ràpidament vaig canviar-la pel 70-200mm  i així poder-me dedicar als detalls. El cúmul era un mega-generador d’electricitat, la diferencia de potencial dins d’aquell monstre era brutal. La gran majoria de llamps  no es veien, tan sols podíem observar el resplendor a l’interior del núvol. Calia estar atents disparant una foto darrera l’altra fins capturar algun llamp o llampec que fos visible i que sortís d’aquella cèl·lula tan activa. Segons anava evolucionant la tempesta  si que calia anar configurant la càmera, el diafragma i/o temps d’exposició i així captar les llums que ens semblaven millors.  El temps d’exposició van ser entre 20 i 25 segons, els diafragmes entre f5,6 i f 9,0 i els ISO entre 200 i 400. 

Al finalitzar la sessió i inspirat per una imatge que vaig veure en el blog d'en Namor, un gran fotògraf nocturn alicatí, vam fer aquest retrat de la Laia amb la tempesta de fons i il·luminant el primer pla amb el frontal i el segon pla amb un lot led lenser càlid de 200 lumens. 

P.d.: Tinc un problema amb el blogger, en moltes imatges que pujo que són nocturnes i de forma automàtica es canvia el brillo i queda més clara :-(, algú sap com solventar aquest problema?

El Bramant

1s/f16.o/100ISO/17mm/DN invers

Del mateix dia que l’entrada anterior però una estona més tard, vàrem poder fotografiar aquest racó meravellós que és la cala del Bramant (per mi és el succedàni de la platja del "Silencio" de la costa occidental asturiana). Aquesta vegada la imatge s'ha fet amb un cel prometedor i és que s’estava generant uns cúmuls que donarien un espectacular tempesta elèctrica, però aquesta la veurem en la propera entrada. Ara ens haurem de conformar amb aquest racó idíl·lic de la Costa Brava Nord.

Llevant de les botes

1s/f13.0/100ISO/17mm/filres DN

Aquesta setmana ha estat molt productiva des del punt de vista fotogràfic, els propers tres posts els faré de les imatges captades el dimecres i fetes en un mateix lloc, Cap de Ras. Començarem amb una imatge del que podríem denominar el “llevant de les botes”. Aquest temporal smpre té lloc durant el mes de setembre, sol produir-se cada any i té aquest nom perquè els pagesos l’utilitzaven per netejar les botes del vi. Tot i no ser un llevant pròpiament dit, dimecres vàrem tenir una mala mar que si va aproximar molt.

El tancat que ja no tanca

L’altra setmana vaig estar intentant fer una imatge que em va sortir malament, volia captar l’ambient d’un tamariuar inundat i no va ser possible, les imatges aconseguides no transmetien l’ambient que allí dins hi ha, al sortir d’aquell bosquet refugi de senglars, vaig quedar-me encantat davant d’una tanca abandonada des de fa molts anys, veient la lluna i els núvols vaig voler aprofitar-ho per fer un petit homenatge a aquesta activitat ramadera que el temps farà desaparèixer. Té la pretensió de ser una “postal” d’un lloc indeterminat dels aiguamolls on encara avui hi pastura el bestiar, però qui sap per quants anys més...

El tancat porta una il·luminació amb llum freda i el terra amb càlida. 

Quin “istiu”!

30s/f8.0/200ISO/78mm

Tot i que ha estat un estiu de tempestes amb llamps i trons, no ha estat fins aquesta setmana passada que abans de sopar vaig tenir l’oportunitat de dedicar uns minuts a caçar-ne algun. Aquesta imatge que us presento avui és feta des del balcó mirant cap a Figueres, direcció sud, el llamp cau sobre la zona de la Garriga de l’Empordà, les llums de l’esquerra corresponen a Figueres, al mig hi ha la presó nova i a la dreta Llers. Espero que us agradi!