L’altra setmana
vaig estar intentant fer una imatge que em va sortir malament, volia captar
l’ambient d’un tamariuar inundat i no va ser possible, les imatges aconseguides
no transmetien l’ambient que allí dins hi ha, al sortir d’aquell bosquet refugi
de senglars, vaig quedar-me encantat davant d’una tanca abandonada des de fa
molts anys, veient la lluna i els núvols vaig voler aprofitar-ho per fer un
petit homenatge a aquesta activitat ramadera que el temps farà desaparèixer. Té
la pretensió de ser una “postal” d’un lloc indeterminat dels aiguamolls on encara
avui hi pastura el bestiar, però qui sap per quants anys més...
El tancat porta una
il·luminació amb llum freda i el terra amb càlida.
Bé, si més no no vares tornar amb les mans buides. Bona opció.
ResponEliminaHe aprés la paraula "tamariuar"
Els tamarius són els arbres típics del sols salins com els que hi ha a la maresma. Gràcies per la vsita!
EliminaUna imatge molt evocadora i que dóna sensació de solitud.
ResponEliminaEls llocs decadents sempre tenen un encant molt especial, no creus? Aquest està molt a prop del teu poble ;-)
Elimina