Aquesta imatge s'ha mogut de forma no intencionada però, ja sabeu que són del meu gust :-)
Segurament que la raó principal que els fotògrafs viatgen
fins s Tromso a l'hivern és per veure a la dama verda però, poder veure les
aurores és simplement la cirereta d'un pastís. És més, moltes vegades ens
podrem trobar amb aquest pastis de nata muntada i que ve servit sense cirereta.
Veure una tempesta solar traduïda amb llums del nord no és una cosa que passi
cada dia, si que podem veure aquestes llums entre els núvols però, tenir una
nit serena i un kp 5-6 és molt difícil i s'ha de tenir molta sort, nosaltres
vàrem veure-les quatre nits però, tant sols una d'aquestes nits va haver-hi
unes condicions mitjanament bones.
Us deixo un resum del resultat d'aquella nit en que vàrem
anar canviant d'emplaçament mentres ella ballava sobre els nostres caps. Us he
de dir que va haver-hi un moment en que l'esclat de llum va ser fort, un
servidor va cremar algunes fotos per massa llum i en vaig veure obligat a reduir
l'ISO i el temps d'exposició.
Wow... les aurores boreals, un somni... precioses fotografies d’uns moments que vull imaginar inoblidables. Felicitats!
ResponEliminaHo són inoblidables i a més, són additives
EliminaQue noche la de aquel año.... :-P
ResponEliminaHi ja en tenim unes quantes de compartides! :-)
EliminaImpressionant! Vau fer molta sort, ven merescuda d'altra banda !! Tinc ganetes de gaudir algun dia del pastís de nata i la cirereta de la dama verda....
ResponEliminaFes-ho i no te'n arrepentiràs. Diun que cada 11 anys es produeix un cicle de màxima activitat solar i és quan més fortes són. Alerta i cap a munt!
EliminaBen, perdó 👌
ResponEliminaMuy chulas todas, pero la segunda me parece una pasada. Un abrazo
ResponElimina