Oblit

Ella s'ha quedat tota sola, fa anys que roman varada en aquest cul de sac, els braços que l'empenyien a navegar pels canals laberíntics dels aiguamolls ja no hi són. Aquelles sortides crepusculars quan arribaven "les plenes" i que es feien en el més absolut silenci furtiu, ja no es fan. L'objectiu era anar a parar les fluixes o revisar els barbols, això ja no es possible. Amb l'arribada del parc natural i les prohibicions, tota aquesta vida ha anat desapareixent i quedant en l'oblit. Ara milers d'organismes estan colonitzant el seu casc i, de mica en mica, tot un ecosistema d'algues i invertebrats la cobriran fins que es desintegrarà en aquest paisatge tant peculiar. Paisatge construït per la mà de l'home a cop d'uxet i treballat amb la fanga durant segles. Ell, el paisatge, també anirà canviant, qui sap si d'aquí unes dècades tornarà a ser una gran maresma generada per la pujada del nivell del mar i tot tornarà a començar. Pel camí s'haurà perdut la cultura dels pobladors de les maresmes, dels pescadors de botiró però, tampoc hi haurà anguiles que pescar, serà una altra forma de vida la que es desenvoluparà. La que alguns hem tingut la sort de conèixer, ja s'ha perdut.