Aquella tarda vespre era una mica estranya, bufava una
tramuntana estranyament calenta per ser mes de gener i tenia l'escalfor humana d'anar
acompanyat de la Cristina Ayala i d'en Toni Arnaste, dos excel·lents fotògrafs
de terra endins, no dubteu ni un moment en buscar-los per les xarxes i
seguir-los, podem aprendre molt d'ells. Vàrem anar a fer aquesta imatge
aprofitant que la lluna estava per sota del quart creixent. Espero que us
agradi, tot i que la composició es podia millorar molt.
Conec molt bé la zona i ara mateix no ubico la cova......
ResponEliminaEduard, et volia demanar una cosa....podries explicar una mica com has fet cadascuna de les teues fotos?. Si hi ha algun recurs tècnic, filtres, temps d'exposició, els problemes a l'hora de fer-la, etc. Potser algun altre dels teus seguidors també li agradaria saber-ho, però entenc que potser no ho recordis o prefereixis no fer-ho. Els que estem en procés d'aprendre ho agrairem.
Les nocturnes sempre les faig amb el mateix objectiu, és el smyang 14mm que és f2,8, per estels, VL sempre 30s d'exposició
EliminaUna abraçada
Doncs una imatge ben guapa. Tu iles teves coves :-)
ResponEliminaUna fixació! ;-)
Elimina