Era final d'hivern i els borrons dels arbres estaven botits
i a punt d'esclatar però, tot restava encara aparentment adormit. No havia
trobat cap motiu que em cridés l'atenció i de sobte vaig veure uns àlbers que ressaltaven
entre tota la resta d'arbres, heures i arbustos que tancaven el prat. Poder el
que em va cridar l'atenció era aquesta escorça blanca que el feia destacar i no
vaig poder-me resistir de fer-li aquest retrat amb la càmera en moviment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada