Està documentat des de fa més de
mil anys, aquest estany es trobava on ara s'aixeca la urbanització de Santa
Margaria, actualment d'aquest estany no en queda cap vestigi, tot ha quedat soterrat pels
edificis turístics.
Creiem que el nom de sanguinari li
venia pel color vermellós de les aigües salmàstiques, degut a les elevades
concentracions d'un crustaci, l'Artemia salina que també és el responsable del
color rosat dels flamencs. Aquest estany antigament també era molt freqüentat
per la gent de Palau Saverdera, era la seva sortida al mar, aquí els palauencs
hi trobaven els productes propis del mar, hi pescaven llobarros, anguiles, cloïsses
i també hi caçaven ànecs, becadells entre altra fauna. El temps s'ha emportat
aquesta vida de subsistència, tot i això, encara hi queden un parell de basses
que en moments de climatologia extrema solen ser un bon refugi de fauna, en una d'elles encara
hi subsisteix el fartet (Aphanius iberus), una espècie endèmica de petit peix del litoral mediterrani.
Com que va ser un hivern en que els aiguamolls estaven més aviat aiguaeixuts, un servidor va aprofitar aquest racó oblidat
per tots, per anar-hi a cercar una làmina que potenciés l'espectacle
crepuscular.
Tú i les làmines d'aigua sou tot una cosa ;-)
ResponEliminaLa plana humida costanera té aquest encant 😊
Elimina