La primavera silenciosa

Aquest títol ha estat manllevat d'un llibre de la Raquel Carson (1962) que va ser capçalera de molts ecologistes de l'època. Fa referència a l'impacte negatiu de l'activitat humana, en concret els pesticides, sobre els ecosistemes. Tot ve arrel de la denúncia de l'apreciat pintor, Lluis Roura, ha fet sobre  l'ús i l'abús dels herbicides que fan desaparèixer les suposades "males herbes" i amb elles tota la fauna acompanyant, com són els insectes i de retruc als insectívors, és aleshores quan s'esdevé la primavera silenciosa.

A la reflexió feta per en Lluís m'agradaria afegir un complement i és el que fa referència a l'impacte del canvi climàtic que és una realitat que està afectant als ecosistemes, i ho fa d'una manera lenta i progressiva, passa desapercebuda per la majoria de la gent però, va fent. La sequera que estem patint és un clar exemple d'aquest canvi climàtic. Els aiguamolls són uns dels afectats de primer ordre, aquí l'aigua és la base de la vida i els períodes molt llargs de sequera i, més, si aquests són durant l'hivern, afecten negativament a una munió d'organismes molt característics d'aquests ecosistemes humits. Una altra variable que fa anar de corcoll als organismes és la temperatura, temperatures anormalment altes comporta moltes conseqüències dolentes i pot fer perdre la sincronització dels cicles vitals d'aquests organismes i més si es combinen amb baixades sobtades, és com un engany del rellotge intern. Ens trobem davant d'una situació en que el problema es basa en la velocitat dels canvis que estan passant, tots necessitem un temps per adaptar-nos als canvis i la velocitat que estem imprimint a aquests canvis, fa que molts dels integrants dels ecosistemes no siguin capaços d'adaptar-s'hi. Nosaltres mateixos en serem víctimes. 

La imatge està feta en una vinya arrencada i abandonada a Pau, allí tot un seguit de plantes pioneres hi han entrat per colonitzar aquesta terra no tractada,  és una explosió de vida nova. Per fer-la m'he inspirat en l'estil de la pintura del mestre Lluís Roura, pot sonar pretensiós però, és que en soc molt fan.