La meteorologia primaverenca típica és aquella en que els matins solen ser solejats i per la tarda cau una
tempesta. Són situacions degudes a la inestabilitat atmosfèrica i que
ens avisen de l'arribada d'una nova estació, es repeteix a la tardor, són el que s'anomenen estacions de traspàs. En definitiva, es tracta
d'un conflicte entre masses d'aire que tenen diferent
temperatura i que quan xoquen generen grans nuvolades que poden acabar amb fortes
tempestes. Dimarts a la tarda va succeir aquest fet i es va donar un cel dramàtic espectacular,
d'aquells que es fan mirar i que a molts, cada vegada en som més, ens agrada immortalitzar
amb una fotografia per després
compartir-la a les xarxes socials, d'aquesta manera fem pedagogia i promovem l'acció d'aixecar el cap per observar el nostre entorn més immediat.
La imatge que us mostro avui està
feta de la composició de set imatges verticals, aquesta panoràmica es va fer
per poder incloure tot aquell celatge que estava molt a prop i que un gran
angular de 16 mm no podia enquibir. (millor clicar la imatge i mirar-la a pantalla complerta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada