Aquests dies de finals de primavera han estat de llibre, matins solejats seguits per tardes de tempestes. Un dels dies que
vaig poder-ne gaudir més, va ser quan les tempestes van coincidir amb el crepuscle, un cel
negre amenaçador va acabar amb un ruixat molt intens i curt, posteriorment una
ullada de sol va posar la nota de color convertint-lo en tot un poema visual.
Buf! quin cel.....
ResponEliminaSi,si, va ser un regal. Dels millors dels darrers mesos, això si, va durar uns massa poc :-)
EliminaUna pasada de foto Eduard. Un abrazo
ResponEliminaUn cielo de primera categoria, te lo imaginas en Gueirua?
EliminaSenzillament brutal Eduard, avui no tinc cap més paraula. Una abraçada mestre!!
ResponEliminaSón d,aquells cels que et quedes espatarrat, moments de llum filtrats per la nuvolada i que saps que duraran molt poc, moments únics. Una abraçada
Elimina