Al tenir la sort d'estar en una
zona força privilegiada paisatgísticament parlant, em fa mandra d'anar a
visitar altres llocs icònics de la fotografia del paisatge gironí, com ara és
la Costa Brava sud o el Montseny per senyalar-ne un parell d'ells.
L'altre dia aprofitant una
trobada amb uns companys al peu del massís del Montseny, ens vàrem escapar amb
un d'ells, en Pepet. Vàrem pujar a Santa Fe i el Turó de l'Home però, en veure la
quantitat de gent que hi havia vàrem girar cua i buscar un lloc indeterminat de
la carretera per esplaiar-nos amb la nostra afició, l'únic requeriment era que
tingués una bona orientació. La sort va ser que la boira alta se'ns va tirar a
sobre tot embolcallant-nos i posteriorment va deixar veure el sol ponent.
Aquelles llums de tarda filtrades van ser tot un poema visual.
Guapa serie, me encanta la última. Un abrazo
ResponEliminaDuró pocos minutos però valió la pena estar allí. UN abrazo
EliminaUn dia d'aquells que la campaneta de la sort es fa sentir :-)
ResponEliminaFent l'isard per aquells roquissars. Un bon record :-)
EliminaVes amb compte, perquè la muntanya enganxa ;-) M'agrada molt la tercera. Una abraçada.
ResponEliminaSegur que si que enganxa, les nostres muntanyetes tenen sostre màxims de 1300 msnm, res comparat amb la majestuositat de les vostres
Elimina