Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 7 de novembre de 2017

Cap Cavalleria I







Aquesta festivitat de Tots Sants hem aprofitat amb els amics per fer una escapada a Menorca, era l'aniversari de cinc de nosaltres i calia celebra-ho com cal. Durant quatre dies ens hem hostatjat en la única possessió que hi ha al Cap de Cavalleria, just al centre de la costa nord, tot un privilegi.
Als peus del mas hi ha el port de Sanitja, el millor refugi pels temporals de tramuntana que fuetegen la costa nord. Degut a la seva posició estratègica i la protecció que ofereix en aquest territori inhòspit sempre ha estat habitat, des dels romans (sII a.C.) que ja hi tenien campaments militars per defensar-la, passant pels vàndals (s V) i els anglesos que hi van construir una torre de defensa al s XVIII fins arribar a l'actualitat . Durant quatre dies hem estat nosaltres els únics qui hi passàvem dia i nit en aquest indret privilegiat. La nostra tasca era senzilla, recórrer a peu el cap, navegar-lo amb els caiacs i pescar els fruits que ens ha ofert el mar per poder subsistir, amb aquestes accions hem acaronat el cel i per tant, la felicitat. Hem estat lluny d'aquests dies convulsos que ens ha tocat viure a casa nostra i que aquest exili programat de feia temps ha estat un respir. Entremig de la festa un servidor feia escapades de nit i matinada per fer les fotos que avui us presento i espero que us agradin. (Dijous continuarà amb més imatges)   

6 comentaris:

  1. Preciosas ... me gustan especialmente la primera y la última. Un abrazo

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gracias, José, la segunda és una larga exposición de unos tres minutos. Un abrazo

      Suprimeix
  2. El regne de la tramontana...
    Bones fotos, tenen un color especial. Es nota que estan fetes amb una bona lent :-)
    Esperant següent entrega

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quin ull més fi que tens amic meu ;-) La costa nord em té el cor robat, el tram entre punta Nati i cap Cavalleria el trobo absolutament salvatge i atractiu, m,hi perdria...

      Suprimeix
  3. Son una preciositat. Quina sort poder gaudir uns dies en un lloc així. Aquí els únics blaus que vàrem poder veure van ser els dels uniformes dels piolins.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No et pensis que ja tenim remordiments de consciència d'haver marxat. Malauradament teniem el viatge organitzat de feia temps, també s'ha de dir que ens va anar bé per agafar forces :-) Una abraçada, Miquel

      Suprimeix