Durant els mesos d'abril, maig i
juny la platja de Can Comes roman tancada perquè algunes aus hi tenen allí el
seu hàbitat de cria, com ara són els corriols. Els seus nius desprotegits al terra
són una presa fàcil de gossos i petjades dels humans i cal donar-los-hi l'oportunitat
per poder criar.
Durant una tramuntaneta d'aquest
mes de març vaig anar-hi a acomiadar-me d'aquesta platja solitària, és dels
pocs llocs de Catalunya que et permet estar passejant en total solitud pels
seus quatre quilòmetres de longitud sense tenir cap edifici a prop, tot un luxe
a dia d'avui.
El resultat són aquestes tres
imatges, uns núvols desfets després de la posta i tenyits pel sol ponent, un
detall de la sorra on es veu lluir pel sol minvant els trossets esmicolats de
les cloves de tallarines i cloïsses i la gola del Fluvià a l'hora blava amb
Venus a l'horitzó.
aaaaahhh,enyorada gola.sempre el mateix riu, sempre la mateixa platja i cada dia una llum diferent.
ResponEliminaloJC
Hola Xeic, doncs si, tens tota la raó. A mi m'agrda anar-hi al pic de l'hivern i ho dossifico, és com un premi sempre que hi vaig tens alguna sorpresa fotogràfica agradable
Elimina