El paisatge mediterrani està profundament alterat per la mà
de l'home. Fa mil·lennis que estem modificant-lo i una conseqüència
negativa d'aquest fet és que deixem pocs racons perquè la flora i amb ella, tots
els altres organismes que l'acompanyen, es puguin arrecerar i sobreviure, fins i tot les noves espècies que venen i es naturalitzen com aquesta d'avui, la Lunaria annua.
Darrerament s'han fet i es fan unes fortes campanyes perquè
s'abandoni l'ús dels herbicides en els entorns més freqüentats per les persones,
com ara són els carrers i places però, també en les vores de les vies de
comunicació, així podem veure com s'estan utilitzant maquines
segadores per "desbrossar" les vores de les carreteres. Encara hi
podem donar una volta més a aquesta problemàtica i, intentar fer-ho més bé, això
no és impossible!
Vull dir que caldria evitar desbrossar aquests vorals en el
moment que les plantes estan en ple creixement vegetatiu. Les hauríem de deixar
completar el seu cicle fins la fructificació, amb elles també ho farien tots
els altres organismes, els quals, es nodreixen com ara és el cas de les papallones o, tots als altres que els hi proporcionen refugi. Tan difícil no ha de ser i, el
benefici que obtindríem és "mega-enorme" ;-)
Això de fer les segues quan no toca, a més de prejudicial per la biodiversitat és contraproduent pel tema dels incendis (que suposo que és el que es vol evitar). Primera, perquè impedeixes completar el seu cicle a espècies de fauna i flora, com bé dius.
ResponEliminaSegona, moltes espècies herbàcies que es fan als marges, són rebrotadores molt eficients. Per tant, al cap d'unes setmanes hauràs de tornar a segar (i per tant duplicar la despesa), que és el que es veu sovint.
I tercera, seguen però molts cops no retiren la biomassa, que en pocs dies esdevé seca i per tant s'augmenta el risc d'incendi en cas que algun desaprensiu llençi alguna burilla... Amb una herba no segada i per tant verda, això seria molt més complicat.
I mira que el tema és força simple, és sentit comú....
Elimina